Amunt ! els avis i àvies

Fa uns dies, hem pogut gaudir i participar, d´un dels actes més emblemàtics de la nostra Festa Major, que és el sopar de l´avia, i com sempre, el plat que ens ha tocat, ha estat un encert.
Però avui, voldria fer una reflexió, que ha sorgit del nostre entorn familiar més proper.
Sempre s´ha dit, que “al costat d´un gran home, hi ha hagut una gran dona”. A casa, sempre era el pare el que feia les tasques de la cuina, primer per necessitat, però després per gust i aclamació de tots nosaltres, que no trobàvem altres plats més gustosos que els seus, especialment els tradicionals, com un bon capó rostit amb prunes, vedella amb bolets, o bé una escudella amb carn d´olla, que encara avui la trobem a faltar.
Crec que al costat de l´avia, també l´avi fa les seves funcions, que poden ser les que es consideren “tradicionals”, pel rol que s´ha adjudicat al home i la dona, però crec que tant en un cas com en l´altre, hi ha l´ unió del lligam familiar que entre tots, es fa tot.
Des de la meva opinió, voldria retre també un homenatge simbòlic a l´avi de la casa, cuiner o no cuiner perquè conjuntament han fet continuar les tradicions del nostre poble.
Animo a fer extensiva aquesta festa tant tradicional, a aquells avis, que potser d´una manera silenciosa, també estan a la cuina, i crec que també ens farien gaudir dels millors dels seus plats típics de la nostra cuina. Amunt! avis i avies.

Col.laboració de Concepció Vidal

Aportar vida : una nova etapa a l'església de Sant Julià

Crec que si hi ha una funció, o un tarannà, que ha de caracteritzar als catòlics o als membres d'una comunitat cristiana és la d'ésser portadors i transmisors d'una capacitat interna que permeti sentir-nos integrants de la pròpia església com a comunitat cristiana i membres d'una societat civil on, els valors que creiem, resten totalment vigents.

És ben cert que el nivell "d'abstenció" del catòlic (entenent com a tal a tota persona batejada), supera el de qualsevol de les convocatòries electorals, però també és cert que l'església ha estat el testimoni clau de moltes generacions i també l'indret comunitari on retrobar-se i celebrar diferents tipus d'actes.

Hem passat un periode tèrbol, d'incertesa, on han quedat reflectides moltes de les mancances de la comunitat parroquial, de les seves inèrcies, del desconeixement i manca de comunicació del propi bisbat, de manca de prioritats i de resposta de les necessitats que, una societat con l'actual, requereix i a la qual, nosaltres, hi hem de donar resposta.

Hem passat en pocs anys de tenir un rector per al nostre poble, a compartir-lo amb Santa Eulalia, a un Administrador Parroquial, a i un mossen que vindra al poble quan es requereixi; d'una esglesia oberta moltes estones a una església molts dies sense obrir, a perdre aquesta inmediatessa i aquest coneixement que dóna la proximitat ...

Ara començem una etapa on espero que la reflexió i l'experiència viscuda ens permeti assolir una comunitat viva ,i aportadora de vida, a un poble on la comunitat ha de continuar essent un referent de la ciutadania, en quant a compromís i servei