dilluns, 14 de març del 2011

Perquè sempre parlem, de que hem de millorar la productivitat ?

Ens en parlen des de Brussel.les i molts d'altres responsables econòmics, també, en fan esment; però que volen dir ?
Conceptualment, la millora de la productivitat, hauria d'estar assimilada a la idea del que fem, o de com ho fem, o de com ho hem de fer ,amb els recursos adients.
En primer lloc, adequar el preu final, els costos reals i, d'altre, aprofitar al màxim tots els recursos que si inverteixen (ja siguin humans, de matèries primes ...).
Sempre que algú hem pregunta responc qu la millor definició es adaptar el terme "qüestionar"; per exemple, son vàlids, avui en dia, els procediments de tal o qual tasca ?.
Un altra exemple : de vegades per el carrer trobem una obra, on hi ha quatre treballadors que s'ho miren, i un que treballa; pot esser que sí, que es necessitin tots ells o, a lo millor, mentre un fa una tasca, un altra podria fer-ne una altra.
Malauradament, la millora de la productivitat s'assimila moltes vegades a reduir el nombre d'empleats, i s'acomiaden persones d'una forma superficial, sense anar al contingut del treball que realitzen.
De vegades, a l'àmbit de l'administració, i especialment en els traspassos de funcions entre diferents nivells, ens trobem que, en lloc de traspàs, es mantenen les dues administracions, fent la mateixa funció : i d'això hi ha casos molt clars.
L'empresa, pime, no s'ho pot permetre però no te les eines de reflexió per a fer-ho i, el patiment del dia a dia, fa que absorbeixi la totalitat del seu temps; aquesta reflexió envers la productivitat ha de venir de l'observació i de l'opinió externa.
No es tracta de grans inversions perquè, de vegades, la solució es replantejar coses, que fem per inèrcia.
Segur que en tornarem a parlar, però quan un polític o representant ho diu, també hauria de posar eines a l'abast sinó, la solució no es pot desenvolupa.
Però, a nivell personal, també podem fer la reflexió : de segur que tindríem mes temps per a gaudir.

divendres, 11 de març del 2011

22M : Quin és el límit ?

Tot just el passat dia 3, en el reinici d'aquest bloc, ja feia esment de les dificultats que comporten unes eleccions municipals, com les properes, que seran les primeres en plena crísi econòmica.
Quasi deu dies després, les diferents opcions politiques estant mostrant unes formes de fer que, amb una excepció, continuen amb una dinàmica ancorada en una copia de les anteriors, sense tenir en compte que la situació real, es molt més difícil.
No serà pas aquest el lloc per valorar, defensar o criticar les diferents alternatives ja que, aquesta funció, correspon al votant que, el dia 22 de maig, optarà per a una o altra candidatura, o passarà de llarg del col.legi electoral.
Però tenim alguns indicis dels que ens arriba, i el cert es que ja s'han vist les primeres acusacions creuades, les primeres fotos sense gaire cura, les primeres incongruències (on abans deien que si, ara diuen no), la marató d'inauguracions, el vídeo (que no hi pot mancar) ...
Només ens faltaria que hi vingués la Belen Esteban a donar suport a alguna candidatura !!
On és el límit del respecte al ciutadà ? ... O tot si val ?
Hi ha molt de camp per córrer, hi ha idees, hi ha projectes, hi han propostes, però el futur de Lliçà d'Amunt pot ésser diferent depenent de quina(es) opció(ns) ens goberni(n).
Tots esperem que sigui una opció que tingui les idees clares, les persones apunt i, sobretot, tingui la capacitat de guanyar-se la complicitat de molts veïns desil.lusionats.

dimarts, 8 de març del 2011

Dona treballadora i dona emprenedora


En aquesta diada de la dona treballadora cal incidir, novament, en el treball conjunt colze amb colze de tothom, en la resolució de les mancançes, incomprensió, neguit i violència de gènere que, encara, son freqüents en els nostres dies.

La crisi econòmica s'agreuja i es focalitza en els col.lectius amb formació básica; la dedicació als fills, en èpoques econòmiques millors, va fer que moltes dones no finalitzessin la seva formació i no accedissin, després, al reciclatge de la mateixa.

A Lliçà d'Amunt, des de fa tres anys, tenim a Informa't, sccl una seu de la Xarxa Anem (Assessorament de Noves Emprenedores) que és un lloc de suport i empenta de noves iniciatives d'ocupació autònoma, o de recuperar la formació.

La dona té unes capacitats molt elevades de fer xarxa, d'interrelacionar-se i això cal aprofitar-ho : Només cal posar-se en marxa.

Xarxa Anem

Anselm Clavé 71 pis - 08186 Lliçà d'Amunt

Tel. 93 841 4612

dilluns, 7 de març del 2011

50, 40, 50, 50, 50 ...

Aquests son els rètols de velocitat que es poden trobar des de Santa Eulàlia de Ronçana a Lliçà d'Amunt; estaríem contents de poder circular fins als 110-120 km hora (que divideixen als tècnics i polítics), ja que voldria dir que tindríem unes infraestuctures molt superiors.

Poder superar els 40 km hora, amb unes carreteres relativament bones, amb vehicles adequats, i amb la senyalització adient, es una temptació per a qualsevol conductor ja que menys de 40 km hora, es anar molt a poc a poc; però no seré jo qui promocioni superar aquesta xifra.

Cal també tenir en compte que cada cas és diferent : si es fa un bon manteniment, si el vehicle es privat, camió o autobús, si es antic ...

Una altra questió : algú ha preguntat a les línies aèries de volar a unes velocitats més prudents, per a estalviar ? ...

A casa, tenim el controlador de temperatura, de la calefacció, a la temperatura adient ?, deixem la calefacció oberta tota la nit ?, tenim els aïllaments i tancament en bos us ? : aqui tindrem un bon estalvi a la nostra butxaca.

I a l'Ajuntament : cal tenir obertes les llums tota la nit ? o amb la meitat en tindríem prou a les hores altes de la nit ?, ens podem estalviar les il.luminacions decoratives, i les comercials mes enllà d'una hora concreta ?, cal tenir els autobusos amb el motor encés, encara que estiguin parats ? ...

El estalvi ha de venir del seny de tots, no solsament per el preu, sino perquè els recursos naturals cada vegada son més limitats

divendres, 4 de març del 2011

Setmana blanca, setmana negra ...

Amb el carnaval, finalitza la primera setmana (mal anomenada blanca) de descans escolar; per a alguns pares, amb més llibertat laboral i en temporada baixa, ha estat un bon pretext per a fer un viatge i compaginar, i conciliar, un temps per compartir en familia; una gran majoria, però, han tingut que recórrer a formules imaginatives : avis, veïnes, cangurs, casals, activitats puntuals ... amb tots els inconvenients que comporta un canvi d'hàbits puntual.
La sensació general ha estat d'una manca de coordinació; primer, amb una instrucció de la Conselleria que incorporava, al calendari escolar, una setmana (al mig del segon trimestre del curs) amb unes dotacions econòmiques per a fer-hi front; després, el canvi de govern, ens ha portat a la dura realitat de que els fons, previstos, han estat eliminats, i una sèrie de propostes no s'han confirmat, ni finalitzat.
La llibertat de que, cada escola, pogués programar activitats, no coordinades amb altres centres, el fet de que, entre tant dubte, el temps hagi caigut a sobre, ha fet que el rendiment i el que s'esperava d'aquesta setmana hagi quedat molt minso, a la vegada que, aquesta experiència, no tindrà continuïtat.
Els centres educatius son espais on tot el procés educatiu esta reglamentat, i qualsevol modificació requereix de la complicitat de moltes parts : mestres, alumnes, pares, recursos del centre, projecte educatiu, AMPA's, continguts educactius ...
Això fa que, el procés formatiu, sigui passiu per l'alumne, poc engrescador, poc participatiu i amb continguts complementaris poc adaptats a la realitat.
Aquesta setmana hagués estat una ocasió perfecte d'apropar la realitat que ens envolta als alumnes i fer-los viure experiències de voluntarietat i d'implicació social.
En la mida de que l'escola obri les seves portes, no les físiques, i es produeixi un intercanvi en doble sentit, es a dir, que l'alumne no es formi solsament dins del recinte, i que la societat pugui implicar-s'hi en la consecució d'uns joves ben formats, en tots els àmbits.
Segur que tindriem la seguretat de que a la societat futura hi haurien nous ciutadans preparats i respoonsablement formats per assolir noves etapes educatives.
El Pla d'Autonomia de Centres obre una porta que cal aprofitar amb actituds consensuades i amb una línia perfectament definida, valenta, i mirant lluny.

dijous, 3 de març del 2011

Tornem-hi

Han estat més de quaranta mesos sense activitat en aquest bloc i, moltes de les coses que deia continuen essent vàlides, això si, amb 40 mesos més d'edat i de crisi continuada i ferotge.
Avui quan estava llegint, el 9Nou del dilluns, he fet una ullada a la pàgina que fa esment de les noves empreses a la comarca del Vallès Oriental i, per sorpresa, continuem essent dels indrets amb menys vocació emprenedora. Cal tenir en compte que, en aquest registre, no hi figuren ni les cooperatives, ni els autònoms.
La resta de noticies incorpora un alt grau de cursa electoral, i de presentació de candidats, setmanes abans que es publiqui el calendari electoral municipal.
Tinc l'esperança de que ens sortim (d'aquesta crisi econòmica, politica, social, ...), i que els candidats tinguin propostes treballades més enllà de les picabaralles amb el partit veí que, per cert, ja les he vist en els seus facebooks.
Aquestes no son unes eleccions fàcils : la resposta a la crisi requereix d'un període de treballar dur, i d'amortitzar la disbauxa d'uns anys viscuts, en general, per sobre de les possibilitats i ,que el propi entorn, també ens hi ha portat. Aquestes no poden ésser unes eleccions de propostes faraòniques o desproporcionades.
La resposta també ha d'arribar d'un consens sincer a nivell polític local, en benefici i al servei del ciutadà, més que d'acords electorals per a posicionar un determinat partit o persona.
Treballar junts no vol dir treballar en equip però, d'això, ja hi haurà temps de comentar-ho.