En record Esteve Sala …

Avui hem enterrat a l’Esteve, 95 anys; el recordem, i el recordarem, primer al costat de la seva muller que va morir fa uns anys, i desprès sol, assistint a la missa de la Parròquia, fins als darrers mesos.

Sempre ens havia tingut una certa simpatia, mes enllà del seus rodolins, que ens regalava a la sortida de l’església, i d’un aperitiu als que durant alguns anys ens apropàvem el dia següent, a Nadal, a l’església de Palaudaries, en una època en que l’església tenia uns forats i escletxes, fins a la seva restauració.
En aquests 15 anys que portem visquem a Lliçà hem tingut ocasió de conèixer a persones, d’una vàlua personal i personalitat, que tenien un tarannà obert a tothom, i que en altres indrets haguessin estat reconeguts a nivell ciutadà.
Recordo a en Ninet Nadal, amb la seva perruqueria d’homes (on hi varem estar un temps al local veí, la Maria de missa, una persona amb gran vitalitat i ganes de viure, l’Esteve …
Avui en dia, s’ha imposat una família virtual amb qui comparteixes mil i una incidències del dia a dia que no aporten, mes enllà del tràfec i el neguit en contestar i estar totalment connectats…
La família per a mi ha de fer emocionar, i això es possible quan el contingut de la conversa esdevé gratificant i ens aporta quelcom de positiu
Gracies Esteve

La polivalència de les edificacions …

Fa just un any en que l’escola bressol la Font de Santa Eulalia de Ronçana, edifici que havia estat inaugurat feia pocs anys, i que en aquest període havia rebut reconeixements per el plantejament arquitectònic i sostenible.
Ara, pot tenir una nova vida : una associació de la Garriga esta estudiant la seva reobertura, amb la proposta de que l’edifici aculli mes nivells educatius, adaptats al projecte educatiu dels nous promotors, totalment privats.
En aquests moments en que s’està estudiant la proposta, i per tant pot tenir diferents entrebancs i tramitacions per les administracions que hi intervenen (local i ensenyament) i per tant pot tenir una demora, i encara els propis interessats no n’han fet la presentació publica del projecte que volen assolir, no correspon fer cap mes comentari que desitjar que arribi a la seva finalització i es pugui gaudir d’un nou equipament.
Però el títol del post, va per un altra tema : i es el de la polivalència dels edificis. En un moment en que hi han grans desajustos demogràfics i poca inversió, els equipaments que tenim tenen unes limitacions greus per passar d’una a altra utilitat.
De sobte no tenim un centre de dia a Lliçà, però teníem un edifici buit (que aquest any ha estat una solució provisional al segon Ies; l’edifici dels Galliners també ha hagut de fer-hi inversions per adaptar-ho a centre juvenil (ara reubicat a la Biblioteca). Per contra els edificis escolars nous no gaudeixen d’aïllaments ni climatització per atendre el calor dels estius, i en els mesos de juny i setembre, hi han problemes de temperatures.
Ara estem en moments en que les inversions escassegen i per tant cal pensar en la polivalència dels edificis, fomentant unes construccions obertes, però compartimentades amb mòduls pladurats, que s’adaptin a les necessitats de cada moment.

La conversa de Miquel Roca i Felipe González...

Ahir al vespre, 8TV va convocar a dues persones que han tingut responsabilitats a Madrid, en la consolidació d’una etapa històrica. Segurament el temps fa que els esdeveniments es vegin d’una forma mes calmada, fruit de la vivència i del coneixement de la realitat actual.
Crec que del resum que es pot fer, la paraula mes utilitzada, va esser diàleg i pacte,i no dubto que ha d’ esser el camí a recórrer, en aquest i en altres camps de la convivència ciutadana.
Els lideratges democràtics es consoliden en el temps a partir de complicitats, de negociacions i de consensos, on tots els punts de vista son escoltats, valorats, i cercant una solució pactada on el que mes hi perden, accepten el raonaments de la part contraria, i els que hi guanyen, accepten rebaixar les seves demandes a un punt de consens.
De segur que els entorns, que la crisi, que Europa, que els mercats … no afavoreixen climes de consens, de treball fora de càmeres, de declaracions sense contingut, o de propostes que al cap de setmanes ni es compleixen i es canvia de sentit, situacions que fan perdre credibilitat als politics.
Perquè hi hagi pactes, hi han d’haver politics a l’altura …

 

Gracies President Tarradellas

S’acompleixen els 25 anys de la mort del President Tarradellas que, el temps, li donarà la vàlua de la seva transcendència, en el seu retorn; però també del que representava en un moment difícil però, amb politics, que tenien, uns punts de mira, molt mes enllà del tacticisme e interès partidista.
Nomes vaig estar, en una ocasió, en una recepció al Palau, on ell ens va rebre a una representació de la Jove Cambra de Sabadell; el recordo com un home corpulent, una d’aquelles persones carismàtiques, amb to de veu i una personalitat fortes.
Al llarg de la seva Presidència, va posar els eixos del que seria la Generalitat : quan arriba a Barcelona només porta al darrera el seu títol de President, mantingut durant molts anys en la tranquil·litat de l’entorn francès de Sain Martin le Beau; de ben segur que, per els historiadors, la seva personalitat i treball, deixen llums i ombres, però ningú li traurà la seva entrada a la historia de Catalunya.
Difícilment podríem entendre la Catalunya actual, sense el retorn de Tarradellas; el que no es pot comprendre es el silenci que se’n ha fet i recordem amb molta mes presencia mediàtica els aniversaris de Presidents anterior com Irla, Companys o Macià. L’actitud de la Generalitat, en aquests dies, demostra la manca de sintonia de Ciu, i en Tarradellas
Però en Tarradellas també va estar vinculat a la família Monés a través del meu Antoni Monés, amb qui va tenir una amistat personal, fruit de la seva coincidència a la Diputació., l’un com a President i el meu tiet com a Vicepresident

 

Factures pendents fins al 2108 ...

Desconec de quina forma, la Generalitat, pot deixar pendents factures, u obligacions, fins dintre d’un segle (comptant que, segons diuen, son del tripartit).
Una qüestió es veure quina ha estat la formula per a endarrerir aquests pagaments i, a quin preu, hauran sortit els serveis o inversions, per a haver-hi inclòs els interessos corresponents a aquests deutes.
Situats davant del calendari del segle, vol dir que, la neta de la meva neta, encara se sentiran dir que uns avantpassats els hi han hipotecar la seva vida, amb uns pagament de deutes, on les inversions a que correspondrien ja estarien mes que amortitzades.
Però, si ho valorem a l’inversa, que diríem nosaltres si els nostres avantpassats ens haguessin deixat un deute per a pagar ara ?... per exemple d’inversions per refer les destrosses de la Setmana Tràgica ... que dirien, ara, els nostres politics ? …

BIZ per un dia

Avui he estat al saló BIZ Barcelona, relacionat amb temes d’emprenedoria, i que esta obert fins demà a la tarda a l’espai de Fira BCN, a Montjuic.
Tinc el record d’alguna altra visita, en edicions anteriors i, en aquesta edició, ha estat mes limitada : tant, amb el nombre d’expositors com de presencia als diferents estands  suposo fruit, també, de la crisi que difícilment fa entreveure un futur fàcil per a noves inversions.
Poques novetats, d’aquelles que no es coneguin en altres indrets o mitjans; si que voldria destacar el rol de les escoles participants, i que han muntat les parades a la Plaça de l’Univers ; algunes de les classes (de l’Eso) han fet la visita al propi saló, mes preocupats per saludar a algú conegut, o recollir caramels. Son dos mons que cal cuidar, per separat, perquè quan estiguin madurs puguin esser complementaris.
Desconec si amb aquest format, el saló pot tenir continuïtat; no voldria finalitzar aquesta nota fent pales l’èxit de les xerrades i activitats paral·leles, algunes d’elles amb l’aforament ple.
Queden 364 dies per a veure la concreció dels contactes, o de la lectura mes pausada del fulletó, i que pot esdevenir un primer pas en algun projecte nou.

El projecte Gest, o com començar des de baix ...

 

Fa uns dies, es va fer a Can Muntanyola, la presentació dels grups Gest, per part de l’entorn que es mou en l’àmbit cooperatiu; gest, es l’abreviatura de grups d’estalvi solidari territorial.

Es cert que el tema, d’una part, es nou en la mida que ofereix, a determinades iniciatives d’economia local, un suport tant financer com d’acompanyament, tot això amb l’experiència de diferents grups que han  creat experiència, en altres indrets europeus.
M’ha recordat en un dels aspectes quelcom de semblant que fèiem en l’època d’estudiant, i que va tenir una punta de popularitat que eren els clubs de borsa : uns estudiants que mitjançant petites aportacions, s’assolien compres de valors borsaris, previ anàlisi de la seva activitat principal, dels seus rendiments ... en moments on el valor en borsa estava menys dominat per altres incerteses o per noticies globals.
Com funciona : es tracta de posar cada un dels components una quantitat mensual (per exemple 30, 50 euros ...) i amb la suma de tots estudiar l’ inversió amb algun emprenedor; desprès amb el retorn mes la suma de noves aportacions s’assoleixen la financiació de projectes mes importants
Recentment el Sr. Valles de l’ICF ens comentava, que a arreu d’Europa, el finançament bancari de les pimes, es fa majoritàriament fora de l’entorn bancari i, per tant, totes aquestes propostes (que es basen principalment en la garantia del propi projecte) poden tenir sortida amb aquestes iniciatives.
Personalment hi he mostrat el meu interès a participar en un d’aquest grups, en el cas de que es desenvolupes una iniciativa a la comarca

Toni Argent : Projecte Millorem i les causes del fracàs escolar

Vaig estar present,  fa uns anys, en la presentació de la primera edició del Projecte Millorem (al Teatre Auditori de Granollers),  estudi que era l’ inici d’un projecte que ha donat a la llum un anàlisi de noves dades recollides arreu d’unes comarques definides.
Tan aviat va sortir el seu post, a fb, de la publicació d’aquesta nova edició, li vaig demanar una copia perquè el tema, crec que, mereix mes d’una consideració.
No es un document que ens sorprengui amb novetats mes enllà de les conclusions, que al dia a dia, de les entitats que estem prop del mon escolar observem : però té l’encert d’enllaçar aquest estudi sistematitzat dels resultats amb una graella d’anàlisi on, i aquí es l’encert, recull de forma raonada aspectes, i solucions, d’un problema que va mes enllà de les voluntats personals i que demana una implicació a diferents nivells.
La solució no es gens fàcil, però tenim una eina que, segur, serà un element i document de capçalera per a enfocar i promoure iniciatives que tendeixin a minimitzar-ho.
Gracies Toni

Del Papa Francesc a la Teresa Forcades : com dèiem ahir …

Al setembre de l’any 2007, vaig inserir en aquest bloc una nota amb el títol d’aportar vida, fent referència a les mancances de l’església catòlica de promoure un cert engrescament i de facilitar una vida parroquial viva.

En aquesta anys dos persones han vingut a configurar una certa esperança : d’una part amb el Papa Francesc, en aquells primers signes de canvi (en petits gestos i formes), que s’hauran de traduir en fets que es ramifiquin per a cada racó de les esglésies i pobles del mon.

D’un altra la monja Teresa Forcades amb la seva creuada, en una evangelització moderna, amb un discurs impactant, i amb referències a l’església i al pensament catòlic, i que esta desenvolupant un recorregut poble a poble per a  conscienciar i agrupar a diferents veïns en la organització de petites comunitats locals.

Jo crec que hi ha esperança; cal que el temps i els entorns permetin que els missatges arribin frescos i amb tota la seva intensitat : potser es el renaixement d’una església mes activa, i mes viva

Un dia per viure …

Davant de tants dies grisos, compartir els moments emotius del casament d’un fill, amb les persones mes properes, la Concepció i la Nuria, i amb el meu germà i la Teresa i la Irene, ha estat una vivència i una fita d’aquelles que no s’obliden. Ha estat un acte que representa el compromís de dos joves de compartir un futur conjunt,  val a dir que es tot un atreviment, un joiós i orgullós atreviment.

Ha estat en el saló de plens de l’Ajuntament de Sabadell, un indret i unes parets on part de la família hi ha contribuït, com a representants del poble, a la gestió de la ciutat; primer el meu tiet Antoni Monés, com a regidor en èpoques en que el tren circulava sense soterrar o la Gran Via era tot un projecte que semblava irrealitzable. Mes tard l’Antoni Farrés (nebot de la meva tieta Maria Rosa), també va ocupar l’alcaldia amb un lideratge, i un carisma, encara avui reconegut per totes les forces politiques.

En els moments previs revius el record de moltes persones amb qui ens hagués agradat compartir aquest moment, però que ens han avançat en el pas del temps; temps que avança per a tots, cadascú al seu ritme, per a gaudir de l’espai de vida i edat que ens correspon.

L’acte ha estat breu però molt en la línea de solemnitat i austeritat (compatibles ambdues), i amb la cordialitat i vitalitat dels nuvis i de la petita Natalia. Un dinar informal a casa dels nous casats ha culminat un dia intens.

Espero durant molts anys de poder gaudir del meu fill Feliu J, de la Eli, la nostra jove, i de la Natalia la nostra neta.