Tancar el cercle ...

Aquets dies ens retrobem amb la noticia del possible ressorgiment, d’una altra marca emblemàtica, del mon de la moto : Bultaco.

Arran del tancament de Derbi ja vaig fer esment, en aquest bloc, de la quantitat de coneixement que es perdia, fruit de la recerca i de la innovació recollida en els diferents campionats en que van participar i en uns moments on, la tecnologia, encara no s’havia implantat en aquestes modalitats. El sector de la moto, i del motor, ha estat capdavanter a casa nostra (fa prop de 100 anys) amb diferents tallers que varen començar a muntar models, tant en motos, vehicles com motors d’avions.

Segurament, el gaudir d’un clima suau, permet gaudir de mes hores al aire lliure i, la moto, es un vehicle idoni per a aquest esbarjo : per la seva flexibilitat que es manifesta a la ciutat, per la seva comoditat, en l’aparcament, i en els desplaçaments urbans.

Recuperar la marca es un motiu d’orgull; segurament els que ho varen plantejar podien sortir, al mercat, amb un nom comercial mes actual, mes impactant, però ho faran amb el lema que els va fer coneguts : la ma tancada amb el dit amunt.

Tenim els millors pilots de motos, tenim el millor historial de marques i competicions, tenim una afició entregada i ara, novament, algunes de les marques mítiques tornem a rodar.

Tanquem un cercle que s’ha d’autoalimentar i, de gaudir de la moto com un vehicle de desplaçament amb llibertat.

Ens hem de carregar les piles ...

Avui, hem anat a visitar a la directora, d’una escola d’idiomes d’un poble veí; es un poble amb una tradició termal reconeguda, amb un centre històric cuidat, amb un passeig, a l’entorn del riu, còmode per al passeig i amb vistes als horts propers a la llera, amb uns aparcaments a l’entorn del centre, que en faciliten la seva aproximació i uns espais, històrics, cuidats.

Un mati de dimecres; les botigues obertes però, amb molt poca gent, a l’espai més cèntric del poble. A les rodalies hi han superfícies mitjanes que faciliten la compra dels productes mes habituals.

Si el comerç cèntric cau, encara que sigui molt lentament, anirà arrastrant l’un a l’altra en cadena. Cal preservar aquells establiments que fan crida, que encara tenen aquell punt d’atracció, on trobar-hi aquell objecte, producte o record que ens fa recordar la nostra presencia en aquell indret.

No ens ho podem permetre : ni el que tanca, ni el que deixa tancar; ni el que no ha cercat una continuïtat en l’activitat, ni el que ho ha deixat caure preveient un tancament a data fixada; ni en el jove que li tanquem una oportunitat on desenvolupar-se, ni en la gent gran que veu tancar-se un establiment que ha estat al seu costat durant molts anys de la seva vida.

No ens ho podem permetre !!

Hores, horaris i ponts ..

La mida del temps,  i el que fem amb el mateix, es quelcom que els humans ens hem entestat a definir i a posar-hi límits. Però quan aquest fet el compartim sorgeixen desavinences que ens fan tenir períodes improductius, o que no aprofitem al màxim. L’horari es l’espai temporal en que fem les coses; hi ha un horari laboral, un horari escolar, un horari dels trens ... si aquests espais els compartim entre diferents activitats i persones veurem que són molt difícils de conciliar.

Aquests dies se’n torna a parlar : el nostre horari esta basat, molt, en la major quantitat de llum solar durant el dia, fruit de la nostra posició dins del planeta i que, també, defineix els intervals del dinar, de la migdiada (com a temps de descans en períodes de molta insolació), i un major aprofitament dels capvespres, que amb un clima mes suau inviten a gaudir-ne; per afinitat, ens fa anar a dormir més tard i, per tant, a l’hora de matinar no en som uns experts.

Les jornades laborals de mati i tarda, amb un dinar ràpid, son menys productives a les tardes, que solen tenir una franja reduïda; també permet allargar el treball i gestions durant tot el dia, i la productivitat mitjana sol ésser mes baixa; no es el mateix les hores que estem al treball, que el treball que fem

A banda, els horaris escolars, amb el complement d’activitats extraescolars o esportives, fan que la vida familiar no es sigui coincident amb la dels pares i, a més, hi ha dies de vacances laborals que no ho son d’escolar i a l’inrevés d’escolar que a nivell local no ho son. Si ho compliquem mes, hi els pares treballen en municipis diferents pot ser que inclús determinades festes locals, tampoc siguin coincidents.

Hi ha actualment alguns col·lectius que estan tractant de veure com es pot posar en ordre, aquest enrenou, on hi ha moltes parts implicades : els horaris dels restaurants, dels teatres o cinemes, en son alguns dels exemples de col·lectius que també tindrien a dir-hi la seva opinió.

D’una part es important normalitzar les festivitats intersetmanals, celebrant els actes més relacionats en el diada, i passant al cap de setmana proper, les activitats més lúdiques.

D’altra, els horaris laborals i comercials, haurien d’anar-se ajustant, tancant els comerços en horaris de entre les 19-20 hores reals per afavorir que, a partir d’aquesta hora, es prioritzessin àmbits de relació comunitària i de creixement personal i familiar (formació, voluntariat, participació en entitats, esports no competitius, reunions socials ...), i activitats en família.

La definició d’un calendari anyal on, a nivell local, es conjuguessin els dies festius facilitaria la planificació d’activitats socials, i/o en el seu cas uns dies de lleure en família, amb caps de setmana llargs prèviament identificats.

Les hores, els horaris son mides físiques que han d’estar al servei de les persones i no al inrevés ...