Article preparat per al Programa de la Festa de Sant Antoni Abat 2015 - Santa Pertètua de Mogoda:
Els números tenen la característica de que són freds, són definitoris,
exactes, precisos … a diferència de les paraules que permeten diferents
accepcions, que identifiquen sentiments, defineixen coses, comuniquen i ens
permeten expressar-nos-hi ; lletres i números (percepció i medició) formen una
combinació que ens acompanya sempre.
100, és un número que ens aporta una reflexió diferent; podem parlar de
fraccions, dels 25, dels 50 anys d’algun esdeveniment o aniversari com a fets
que situen, l’antiguitat, com quelcom valorable, com un solatge que forma part
de la mateixa persona, entitat o parella.
Segur que, amb una recerca acurada, podríem arribar a fer una aproximació a
aquest període, de 100 anys enrere; però, aquesta combinació de percepcions,
documentació i vivències, difícilment ens portarà mes enllà del punt de sortida
documentat : una referència en el temps.
És també, 1914, l’any en que es constitueix la Mancomunitat de Catalunya,
que donà una empenta a la tasca de modernització del país, amb models propis (fruit
també del moviment cultural que s’havia iniciat a finals del segle XIX), en
àmbits d’especial importància, com l’educatiu, el cultural, de recerca, en el
desplegament d’infraestructures (camins, telefonia ...) anys, també, en que el
Modernisme català esta en la seva plenitud, present en l’arquitectura, les arts
decoratives i, en molts artistes, que fan del moment, un esclat renovador.
Però 100 també és el batec continuat, una línia consolidada que ens ha
permès, com cada any, retre homenatge i agraïment al Sant Antoni i, de mantenir
viva, aquesta voluntat de ser. Aquests 100 ens deixen també l’orgull d’haver
estat Abanderats, i de molts reconeixements a gent del poble, socis, que s’han
destacat, en altres àmbits, i contribuint a fer el poble que es avui : vital,
compromès, i capdavanter.
No tindria sentit que en féssim 100, si no hi hagués al darrera d’aquest número,
quelcom que ens fes sentir que, col·lectivament, hem fet un trajecte que ha
deixat petjada a nivell del poble, de cada una de les cases, masies, indrets i
persones que han bategat aquest sentiment que la festa aplega : hem de treure
la pols al millor que tenim, per fer-ne una festa d’especial lluïment i fer-ho palès.
Aquest any hem iniciat el l00 exercici social -el darrer 1 de gener-; no
crec que hàgim d’ésser estrictes en cercar la realitat de tots i cada un dels exercicis,
ni de la definició dels elements mínims que haurien d’haver conformat aquesta
festa; el que compta és aquesta quotidianitat.
La gràfica d’aquest 100, és irregular, amb daltabaixos, però manté la continuïtat
d’una essència que perviu, i que la continua fent viva any rere any, que reflecteix
el pas compartit i vivencial, del món proper del cavall, dels seus estris i dels
carros, fins el moment actual en que ho vivim amb el record, l’estima, i la
història dels que ens ho han explicat.
El que compta és que entrem en l’any del centenari, que culminarà en la
festa gran del proper any. Tenim uns mesos, per endavant, per a fer-nos-la
nostra. És una festa que l’hauríem de recordar en homenatge a tots els que l’han
feta possible fins avui, a tots els que la faran possible des de la
participació, i estima a la Societat de Carreters i, als més joves, com una
empenta renovada per mantenir l’essència del que hem estat.
Com us la imagineu ? Que la gaudim
tots
Feliu Monés i Pla,
