dimarts, 30 de desembre del 2014

El darrer brindis de l’any …

Crec que des de fa uns 30 anys, el darrer brindis de l’any, al aixecar la copa, al dedico a totes les persones que ens envolten, en general, a totes les que han fet possible l’any, a totes les que compartim la majoria del nostre temps, de totes aquelles des de l’anonimat fan possible el miracle de que la societat lluiti per cada nou dia, i d’aquelles que ens han deixat en aquest període.
Aquest brindis no es limitatiu : no tinc pas la sensació de tenir “enemics” ni persones a qui amagar la copa de celebració. Potser, al llarg dels anys, hi han hagut discrepàncies amb persones (mes professionals  o de treball, que no pas de personals) però, en aquest sentit, la meva memòria es feble, i mes enllà del temps, o fet, s’oblida.
A tots el que llegiu aquestes línies, el meu brindis us acompanyarà, i espero que en moltes altres ocasions puguem fer-ho

Ens retrobarem al 2015 …

El regal de l’agenda …

Fa uns dies hem va regalar la Concepció l’agenda del 2015 : es senzilla, de tapes marrons. L’agenda es un dels elements que m’acompanya durant tot l’any : hem recorda persones amb qui he quedat, coses que he de fer properament, aniversaris, festes i festius, adreces, percepcions que vols recordar …
No recordo el com però si que les tinc guardades, de quasi tots els anys; son com petits records/àlbums  que a la finalització de l’any, estan atapeïdes, amb la tapa gastada i, a l’interior ple de tot el que ha donat l’any. De l’agenda nova el primer que faig es emplenar  els accessos a mil llocs de la xarxa, on cada vegada es demanen “password’s” mes sofisticats i que no et permeten reproduir sempre la mateixa; penso que si hi han persones que accedeixen a webs d’alt seguretat, amb molta facilitat, segurament, accedir a alguna de les meves deuria esser molt fàcil.
Però potser la gracia de l’agenda es que et dona 365 dies en blanc per viure (si Deu vol), pagines que puc(podem) anar emplenant  d’aquesta cosa tant important com es la vida …

Amb els millors desitjos per a tothom

La cuina : essència del Nadal …

Hi han dos nadals, quasi diria que, bidireccionals :
L’un, que es el que surt de dins a fora, és una suma de tradició, de fe, de quelcom difícil d’expressar i que, es manifesta en les nadales compartides, la Missa del Gall, el pessebre que moltes vegades et quedes mirant i que et deixa sense paraules per la transcendència del fet i del que representa …
Hi ha un segon Nadal que ve de fora, entra dins nostre, i es produeix a la taula de Nadal : hi ha un pas previ on es produeix un fet remarcable, i es la conjunció dels quatre elements de la natura als fogons.
Hi ha un foc que ens dona l’escalfor, i permet fer la transformació dels productes en el brou final, i a la vegada ajuda a superar el fred.
Esta a les nostres mans posar-hi mes llenya, fer que el foc sigui mes viu, però realment tot el procés té uns temps : la vida cal viure-la amb el xup-xup que cada moment requereix.
La terra, hi es present en els productes que en son fruit de la seva collita : l’api, la col, el porro, combinats amb productes i ossos del porc, que aquest també ha conviscut prop de la natura. Cada element hi aporta la seva part al resultat final, i on també hi son convidats : la xirivia, el nap … son vegetals que difícilment els hi fem cas la resta de l’any.
L’aigua, es l’element de consens, on tots els ingredients perden part del seu si, per esdevenir una unitat ; cadascun amb la seva funció, i tots son importants. Cap ingredient pot estar per sobre de l’altra o predominant en la seva proporcionalitat.
El vent, l’aire, on la flaire del brou s’estén i es fa present en l’entelat dels vidres i les rajoles i es va impregnant lentament fins als racons mes amagat, i que es fa sentir dins nostre.
Es una olor pròpia, fruit de la tradició familiar que l’ha anat reproduint al llarg dels anys; una flaire que de segur es diferent de la de la família veïna o d’altres branques familiars; que ens identifica i ens fa sentir units per un origen comú, tant per els per que ens ha unit des de fa anys, com aquells que s’han incorporat  mes recentment.
Aquest misteri que al llarg d’hores de profunda cocció va transformant i amorosint els ingredients, va donant color i consistència al caldo, que serà el regal a la taula, amb l’acompanyament d’uns galets grossos propis de la diada.
El sentit català i les restes de la diada ens permetran guarnir a taula de Sant Esteve amb un nou menú de canelons o croquetes, resultat també d’aquells productes que perden part de la seva identitat, encara tenen molt a oferir.
La sobretaula es fa mes planera : fruita, torrons, cafè, algun extra … un terreny propici a la serenor i a l’espai íntim, a la conversa de coneixement, de preguntar o d’interessar-se, o aquella de recordança del passat : un altre espai que ens apropa al sentiment col·lectiu. És aquest nadal mes viscut, com una aplicació practica dels nostres sentiments, de quelcom que surt de l’interior, i que és manifesta al llarg de la diada, però requereix d’un petit esforç : cal que ens hi deixem portar.
Al brou de Nadal, com a la família tothom es important; de vegades si ens falta un ingredient (una persona), pensem que potser no es el mateix i cada vegada hi ha mes persones i famílies que es tanquen al Nadal, i obvien la seva celebració mes festiva, la dissimulen amb una sortida festiva a indrets lúdics que ho facin oblidar,  unes vacances fora del nostre lloc habitual de residencia, o es deixen portar per proclames publicitàries on es potencien les individualitats.
Es evident que a la vida, hi han circumstancies puntuals que fan que no sempre estiguem propers a la festa, però una vegada superat un període de transició cal renovar aquest esperit al voltant del Nadal, per un mateix i per les persones que ens envolten.
Dels americans que sempre ens agrada fer servir de referencia, en especial dels festius : Halloween, pare Noel, Black Friday … tenen una festa molt especial que es el Dia d’Acció de Gracies, originàriament fer agrair el final del període de la collita, encara que avui dia es materialitza en un sopar familiar de gall d’indi i amb una oració conjunta de gracies.

De vegades ens caldria fer un “reset”, i tornar a aquest nadal