Il·lusions trencades : Vol Germanwings

Les noticies d’aquests dos darrers dies ens impacten, tant per la proximitat física a les persones als fets, e indrets, on ha ocorregut i, en especial i en primer terme, expressar la tristor i la solidaritat envers les famílies, que han patit aquest sobtat accident.

En aquest fatídic vol van coincidir aquestes 150 persones, totes, en edats i projectes per afrontar una vida que s’endevinava oberta a noves il·lusions : nois que tornaven d’un intercanvi, professionals que anaven a fires, representants i/o responsables d’empreses, retrobaments familiars, altres tornaven de vacances, o de actuar a Barcelona; en altres casos han estat membres d’una mateixa família …

En el dolor, els familiars, es qüestionaran preguntes sense resposta, els motius, el perquè ha passat … però, la dura realitat, acompanyarà aquesta pèrdua. Han estat també moltes les poblacions en que hi ha víctimes d’aquest accident i això apropa, encara més, aquesta sensació d’angoixa, i solidaritat.

A totes elles, el meu record, la proximitat i solidaritat, i pregar perquè el procés del dol ens ajudi a tots a tirar endavant, amb el record que ens han deixat …

Continuarem Santi

Després de l’impacte, d’aquesta darrera setmana, encetem un nou mes i un nou temps, que compartirem sense la teva presencia i companyia. Ara es el temps, més reposat, d’esbrinar l’horitzó, de reprendre el camí, i de seguir assolint fites d’aquesta realitat, que és la Fundació

M’han vingut a la memòria dues reflexions, de fa mes de 30 anys, que es adient de reproduir-les :

L’una, es de l’Alcalde de Sabadell, l’Antoni Farrés : deia que un poble no es la suma de cinquanta, o cent, cases posades una al costat de l’altra; en tot cas, el que fa poble, és la interrelació que es crea amb els lligams del dia a dia; això es pot  extrapolar a molts altres àmbits i, podríem dir, que la Fundació, no es la suma aïllada de persones, treballadors, col·laboradors o seus, sinó que es el resultat del projecte que ens fa avançar en la seva consolidació : al darrer dia a l’acte del Tanatori, tots érem Fundació, no calia fer-ho evident, la nostra presencia, i el contingut dels parlaments ens van fer veure que, malgrat no conèixer al nostre veí del costat, tots teníem el mateix pensament

D’altra també i amb motiu de l’editorial, d’un butlletí que començava, del qual era coordinador, deia l’Antoni Boleda : Sempre hi ha una primera pedra, la mes festiva, o una inauguració, la de mes relleu … però passat aquestes primeres hores, hi ha un dia a dia que gestionar, menys agraït, amb maldecaps i encerts : una suma de dies on cal posar-hi tots els sentits; per això les pedres importants d’un projecte solen ser les que venen després de la primera i on es posa a prova l’encert de la nostra gestió i la solidesa del projecte.

Crec que tots ho veiem : un projecte, i realitat, on el seu impulsor ens ha definit les línies i esborranys … però ara, a nosaltres, ens correspon avançar, amb la llibertat del qui va creant, però amb la solidesa d’uns fonaments ben consolidats ...

Continuarem Santi posant mes pedres, aixecant reptes, i mirant enlaire ...