Entre la normativa i el sentit comú …

Apaivagat el ressò mediàtic, que no pas l’angoixa i el dolor per les pèrdues truncades de les vides de les persones en  l’accident aeri als Alps, han sorgit una sèrie de controvèrsies respecte de l’actuació dels pilots i del fet de deixar la cabina, amb una sola persona, al comandament de l’avió.

Potser, entre els dos conceptes del títol, ni afegiria un de tercer i es el de criteri, com a element opcional que ens fa adaptar la normativa a la situació i realitat de cada moment. El sentit comú es moltes vegades prudent, i es mou en percepcions mes genèriques.

Suposem que estem enfront d’un ascensor que permet una capacitat màxima desis persones : la normativa ens diria que no podem sobrepassar aquest numero, el sentit comú inclús ens faria ser mes prudents, i el criteri ens hauria permetre de valorar, aquest límit de sis, com es gestiona : per exemple si hi ha una persona amb cadira de rodes, cal reduir el numero de persones ja que aquesta ocupa un espai addicional al d’una persona i, si estem amb criatures, que pesem menys dels estàndard normal potser inclús, seria raonable, que hi pugessin set persones. Però de vegades, tot això es relaxa quan, ho fem de forma rutinària i el nostre coneixement del fet, gestió o tràmit es converteixen en quelcom de conegut i, per tant, obviem certes alertes que mai hauríem de permetre.

No vull finalitzar sense una experiència laboral pròpia, que esta relacionada : en la meva època d’interventor d’una oficina bancaria i, en ple mes d’agost, quan sempre érem dues persones de mínim, un dels treballadors va sol·licitar-me marxar; per motius familiars; com que si ho comunicàvem no ho autoritzarien jo vaig accedir a que se’n anés, i durant tres dies, hem quedaria sol a l’Oficina. Es cert que tot va anar be, però la incertesa d’estar sol, de que pogués passar quelcom d’inesperat, de tenir un absurd de salut, o qualsevol altra incidència, hem va fer veure que no era possible gestionar una oficina en solitari.

Moltes vegades sobra gent als llocs, però en molta d’altra hi ha d’haver uns mínims per assegurar que tot esdevé amb normalitat, amb la qualitat i seguretat que es requereix.

Mercat de Sant Josep (La Boqueria) : com definir-ho ?

Fa unes setmanes que vàrem fer una sortida familiar a Barcelona i, una de les visites que ens havíem proposat, era la del Mercat de la Rambla que, sempre, crida l’atenció de propis i estranys.

No per sorpresa, la meva visió continua essent dubtosa, respecte del fet en que s’està convertint aquest espai referent. D’una part el meu dubte sorgeix per una evident aposta per el turisme, la vistositat, la decoració, i la substitució de les parades de productes 2clàssics2, per altres mes adreçats als visitants (mes bars, mes coses preparades per menjar a l’instant …); l‘altre,  l’èxit de visitants, no es tradueix en un client consolidat, sinó que es un client esporàdic, ràpid, de telèfon i fotografia a punt de captar els colors cridaners.

Per final hi ha la consolidació de un tipus de comerç allunyat del que ha estat propi d’aquest, i d’altres mercats, el que correspon al subministrament de productes a la població de l’indret, i com a element cohesionador dels treballadors i clients que hi participen, i del barri que l’envolta

Desconec com, les pròpies autoritats municipals, que han estat molt reivindicatives en el cas dels establiments singulars no veuen la pèrdua d’aquesta identitat, com a realitat viva que s’està desfent, amb una globalització que tot ho normalitza.

Igualment hi ha un efecte radial, d’impacte, respecte dels establiments propers que gaudeixen del volum de visitants i que, alguns d’ells, no estan a l’alçada que el indret mereix.

Avui mateix ha entrat en funcionament, la limitació de grups al recinte, per afavorir-ne l’activitat pròpia del mercat i el transit intern. Haurem de seguir aquesta iniciativa, per a veure els resultats, i l’opinió de les persones afectades.

Si volem que continuï essent un referent de la realitat, i varietat, del producte mediterrani, cal centrar l’oferta, en que el visitant conegui que, a Catalunya, tenim una varietat pròpia de producte de la variada orografia ja que, en cas contrari, convertiríem el mercat en una franquícia de parades.

Crec que no cal explicar que, a qualsevol país d’Europa, podem trovar mercats, indrets o espais on degustar o comprar els productes recollits de proximitat.

Potser hauríem de pensar que es una estructura de la ciutat, que no ens hauríem de permetre perdre.