Colze a colze … La Sagrera 2.015 : una festa molt especial

Manquen, poques setmanes, per  la data de la trobada de veïns, i veïnes, que ens aplegarem al barri de l’església de Lliçà d’Amunt. Aquest any, trencant la forma d fer dels darrers anys, es farà amb un format mes reduït, i al carrer Major, un espai emblemàtic a totes les poblacions.

Especial, perquè ens manquen dues persones que han estat impulsores, i treballadores, de la festa, de la seva logística, i de la preocupació perquè tot sortís el millor possible : persones que les tenim a la ment, i als nostres sentits ; els hem vist, escoltat, abraçat, rigut amb ells o compartint també d’altres moments mes difícils … i hi seran molt presents, al nostre record.

Però també es el moment del relleu, no dic generacional, però si de persones que amb joventut i amb nous plantejaments, agafant l’organització d’aquesta festa per fer ,de la mateixa, un referent cohesionat de les persones que viuen i treballem dins d’aquest entorn.

I aquest any, el sopar el portarem de casa i compartirem taula, veïnatge, i els postres de forma conjunta : nomes haig de felicitar a les persones que ho han programat l’encert d’aquesta iniciativa. Crec que d’aquesta crisi hem de sortir-ne amb moltes reflexions i, una d’elles, és la capacitat de tornar-nos a retrobar, amb la senzillesa que ho havíem fet sempre, amb la conversa distesa i el compartir, quelcom del que portem.

M’agradaria reproduir  una reflexió que, l’alcalde del meu poble (Sabadell)  l’Antoni Farrés feina fa prop de 40 anys, i venia a dir que un barri, o una comunitat, no es la suma de tantes cases, o persones, una al costat de l’altre, sinó  la interrelació que es crea en el dia a dia, el colze a colze de viure la realitat compartida, i els esdeveniments de la vida. I jo hi afegiria, cal que sapiguem obrir les finestres i la porta de casa, de deixar-nos veure l’interior de la nostra llar i de nosaltres mateixos, perquè tot això sigui possible.

Aquest any, nosaltres volem ser-hi,compartir i gaudir de la trobada.

La coherència de Joan Rigol

He seguit, de prop, la trajectòria d’en Joan Rigol ja que, en les seves responsabilitats, ha tingut una projecció informativa , tant en la vessant publica com en la privada.

Recordo la seva presencia, fa anys, en diferents congressos i actes, en aquella Unió on hi destacaven figures que han estat referent al nostre país : en Coll i Alentorn,  en Joaquim Xicoy, i de molts altres, que ens han ajudat a forjar una forma de fer, molt arrelada i propera a la gent.

Es un home de fortes conviccions personals i humanistes; ha deixat petjada als llocs on ha estat designat : Conseller de la Generalitat,  en dues ocasions,  President del Parlament, Senador a Madrid … però, també, cal destacar la seva responsabilitat com a President del Patronat de la Sagrada Família, afavorint l’empenta final, que ens permet avui gaudir d’aquest espai.  Al 2013, el President Mas, li va encarregar la gestió de consensuar, amb un nombre important d’entitats, un manifest sobre el Dret a decidir, que lliurá posteriorment, i on va demostrar novament la seva capacitat de consens.

Es difícil que, una persona que ha viscut la major part de la seva vida, vinculat a un partit amb una ideologia molt definida, ho deixi sense una reflexió profunda i, a la vegada, difícil, però ens demostra que, per davant, hi han uns principis i una forma de fer, que son el referent personal.

Gracies Joan per aquesta coherència …