Catalunya no s’ha fet mai de portades …

Des de fa anys, els mitjans de comunicació escrita i visual, es capfiquen a fer, de les portades, un seguit de fets noticiables, rumors i especulacions que, mai, han caracteritzat a la societat catalana.

El nostre país s’ha fet de treball seriós, de vèncer reptes, de trobar solucions i de procurar avançar, tant a l’entorn personal com col·lectiu, associatiu i empresarial i, quasi sempre, lluny dels focus mediàtics i, això, es bo per permetre que les coses avancin al seu pas.

Crec que cap sector d’activitat, llevat del futbol i la política, tinguin tant de seguiment diari, i això comporta fer noticiables coses que no ho son; us imagineu a un pagès, que cada dia tingui que explicar les novetats del blat com creix, o d’un treballador que hagi d’explicar i fer noticiable el seu dia a dia …

Pensem que hi han diaris nomes esportius, i canals i programes televisius centrats en el mon de l’esport i de determinades competicions que son emeses en directe; en canvi el mon associatiu, cultural, creatiu … no gaudeix del mateix impacte i ressò mediàtic.

La política i l’esport haurien d’estar al servei de la societat, i ajudar a complementar a aquesta; si fóssim capaços de dedicar part d’aquesta inversió de temps i mitjans al seguiment de persones i entitats, potser la nostra societat seria mes plural i creixeria en tots els sentits.

Es cert que algú podria pensar que el impacte de la F1, no es el mateix que qualsevol de les manifestacions culturals pròpies (sardanes, esport femení, teatre amateur, creació artística, especialitats esportives minoritàries …), però la reiteració de programes d’un esport fa que aquest tingui un seguiment mes alt, en detriment d’altres que no tenen els mateixos recursos i no poden assolir fites equivalents.

Si les portades son reflex del que passa, les hemeroteques donaran un resultat molt pobre de la nostra època …

La vida, per viure-la i compartir-la …

Hi ha una reflexió, que al llarg d’aquests darrers anys he fet meva i diu que, la vida, es allò que va passant mentes estem entretinguts fent coses.

Es cert que, amb els anys, vas perdent aquest ritme frenètic d’una societat on, per mes que avanci, no té un rumb clar del seu futur.

Per això, cal retrobar el sentit de les petites coses que ens envolten : el gaudir d’un paisatge, del banc davant l’església, de la conversa amb el veí, d’un indret on el nom no es el més important, perquè  el paisatge, continua essent allò obert que compartir. Si aquest paisatge, al voltant del capvespre, agafa els colors canviants del final del dia, és una simfonia d’emocions, belleses i serenor difícilment descriptibles.

Aquest gaudir es part d’aquesta vida que ens omple, i ens fa créixer interiorment, el gaudir dels sentits en el  moment en que aquets ens ho permeten; es evident que, si la salut no ens acompanya, no ho gaudim de la mateixa manera.

Es trist, o al menys xocant, veure com la gent passa hores i hores connectats a mitjans tecnològics, amb noticies d’actualitat, comentant o llegint missatgeria … i capficats en el seu mon.

A casa nostra tenim finestres per a veure el carrer, el que passa i que ens vegin : cal establir un equilibri en tots els sentits, sinó, quina vida estem vivint …