Hi han dos nadals, quasi diria
que, bidireccionals :
L’un, que es el que surt de
dins a fora, és una suma de tradició, de fe, de quelcom difícil d’expressar i
que, es manifesta en les nadales compartides, la Missa del Gall, el pessebre
que moltes vegades et quedes mirant i que et deixa sense paraules per la transcendència
del fet i del que representa …
Hi ha un segon Nadal que ve
de fora, entra dins nostre, i es produeix a la taula de Nadal : hi ha un pas
previ on es produeix un fet remarcable, i es la conjunció dels quatre elements
de la natura als fogons.
Hi ha un foc que ens dona l’escalfor, i permet
fer la transformació dels productes en el brou final, i a la vegada ajuda a
superar el fred.
Esta a les nostres mans posar-hi
mes llenya, fer que el foc sigui mes viu, però realment tot el procés té uns
temps : la vida cal viure-la amb el xup-xup que cada moment requereix.
La terra, hi es present en els productes que en son fruit de la seva
collita : l’api, la col, el porro, combinats amb productes i ossos del porc,
que aquest també ha conviscut prop de la natura. Cada element hi aporta la seva
part al resultat final, i on també hi son convidats : la xirivia, el nap … son
vegetals que difícilment els hi fem cas la resta de l’any.
L’aigua, es l’element de consens, on tots els ingredients perden part
del seu si, per esdevenir una unitat ; cadascun amb la seva funció, i tots son
importants. Cap ingredient pot estar per sobre de l’altra o predominant en la
seva proporcionalitat.
El vent, l’aire, on la flaire del brou s’estén i
es fa present en l’entelat dels vidres i les rajoles i es va impregnant
lentament fins als racons mes amagat, i que es fa sentir dins nostre.
Es una olor pròpia, fruit
de la tradició familiar que l’ha anat reproduint al llarg dels anys; una flaire
que de segur es diferent de la de la família veïna o d’altres branques
familiars; que ens identifica i ens fa sentir units per un origen comú, tant
per els per que ens ha unit des de fa anys, com aquells que s’han incorporat mes recentment.
Aquest misteri que al llarg
d’hores de profunda cocció va transformant i amorosint els ingredients, va
donant color i consistència al caldo, que serà el regal a la taula, amb l’acompanyament
d’uns galets grossos propis de la diada.
El sentit català i les
restes de la diada ens permetran guarnir a taula de Sant Esteve amb un nou menú
de canelons o croquetes, resultat també d’aquells productes que perden part de
la seva identitat, encara tenen molt a oferir.
La sobretaula es fa mes planera
: fruita, torrons, cafè, algun extra … un terreny propici a la serenor i a
l’espai íntim, a la conversa de coneixement, de preguntar o d’interessar-se, o
aquella de recordança del passat : un altre espai que ens apropa al sentiment col·lectiu.
És aquest nadal mes viscut, com una aplicació practica dels nostres sentiments,
de quelcom que surt de l’interior, i que és manifesta al llarg de la diada,
però requereix d’un petit esforç : cal que ens hi deixem portar.
Al brou de Nadal, com a la família
tothom es important; de vegades si ens falta un ingredient (una persona),
pensem que potser no es el mateix i cada vegada hi ha mes persones i famílies
que es tanquen al Nadal, i obvien la seva celebració mes festiva, la dissimulen
amb una sortida festiva a indrets lúdics que ho facin oblidar, unes vacances fora del nostre lloc habitual de
residencia, o es deixen portar per proclames publicitàries on es potencien les
individualitats.
Es evident que a la vida,
hi han circumstancies puntuals que fan que no sempre estiguem propers a la
festa, però una vegada superat un període de transició cal renovar aquest
esperit al voltant del Nadal, per un mateix i per les persones que ens envolten.
Dels americans que sempre
ens agrada fer servir de referencia, en especial dels festius : Halloween, pare
Noel, Black Friday … tenen una festa molt especial que es el Dia d’Acció de
Gracies, originàriament fer agrair el final del període de la collita, encara
que avui dia es materialitza en un sopar familiar de gall d’indi i amb una
oració conjunta de gracies.
De vegades ens caldria fer
un “reset”, i tornar a aquest nadal
