dijous, 9 de juliol del 2015

La vida, per viure-la i compartir-la …

Hi ha una reflexió, que al llarg d’aquests darrers anys he fet meva i diu que, la vida, es allò que va passant mentes estem entretinguts fent coses.
Es cert que, amb els anys, vas perdent aquest ritme frenètic d’una societat on, per mes que avanci, no té un rumb clar del seu futur.
Per això, cal retrobar el sentit de les petites coses que ens envolten : el gaudir d’un paisatge, del banc davant l’església, de la conversa amb el veí, d’un indret on el nom no es el més important, perquè  el paisatge, continua essent allò obert que compartir. Si aquest paisatge, al voltant del capvespre, agafa els colors canviants del final del dia, és una simfonia d’emocions, belleses i serenor difícilment descriptibles.
Aquest gaudir es part d’aquesta vida que ens omple, i ens fa créixer interiorment, el gaudir dels sentits en el  moment en que aquets ens ho permeten; es evident que, si la salut no ens acompanya, no ho gaudim de la mateixa manera.
Es trist, o al menys xocant, veure com la gent passa hores i hores connectats a mitjans tecnològics, amb noticies d’actualitat, comentant o llegint missatgeria … i capficats en el seu mon.

A casa nostra tenim finestres per a veure el carrer, el que passa i que ens vegin : cal establir un equilibri en tots els sentits, sinó, quina vida estem vivint …

dijous, 25 de juny del 2015

Colze a colze … La Sagrera 2.015 : una festa molt especial

Manquen, poques setmanes, per  la data de la trobada de veïns, i veïnes, que ens aplegarem al barri de l’església de Lliçà d’Amunt. Aquest any, trencant la forma d fer dels darrers anys, es farà amb un format mes reduït, i al carrer Major, un espai emblemàtic a totes les poblacions.
Especial, perquè ens manquen dues persones que han estat impulsores, i treballadores, de la festa, de la seva logística, i de la preocupació perquè tot sortís el millor possible : persones que les tenim a la ment, i als nostres sentits ; els hem vist, escoltat, abraçat, rigut amb ells o compartint també d’altres moments mes difícils … i hi seran molt presents, al nostre record.
Però també es el moment del relleu, no dic generacional, però si de persones que amb joventut i amb nous plantejaments, agafant l’organització d’aquesta festa per fer ,de la mateixa, un referent cohesionat de les persones que viuen i treballem dins d’aquest entorn.
I aquest any, el sopar el portarem de casa i compartirem taula, veïnatge, i els postres de forma conjunta : nomes haig de felicitar a les persones que ho han programat l’encert d’aquesta iniciativa. Crec que d’aquesta crisi hem de sortir-ne amb moltes reflexions i, una d’elles, és la capacitat de tornar-nos a retrobar, amb la senzillesa que ho havíem fet sempre, amb la conversa distesa i el compartir, quelcom del que portem.
M’agradaria reproduir  una reflexió que, l’alcalde del meu poble (Sabadell)  l’Antoni Farrés feina fa prop de 40 anys, i venia a dir que un barri, o una comunitat, no es la suma de tantes cases, o persones, una al costat de l’altre, sinó  la interrelació que es crea en el dia a dia, el colze a colze de viure la realitat compartida, i els esdeveniments de la vida. I jo hi afegiria, cal que sapiguem obrir les finestres i la porta de casa, de deixar-nos veure l’interior de la nostra llar i de nosaltres mateixos, perquè tot això sigui possible.

Aquest any, nosaltres volem ser-hi,compartir i gaudir de la trobada.

La coherència de Joan Rigol

He seguit, de prop, la trajectòria d’en Joan Rigol ja que, en les seves responsabilitats, ha tingut una projecció informativa , tant en la vessant publica com en la privada.
Recordo la seva presencia, fa anys, en diferents congressos i actes, en aquella Unió on hi destacaven figures que han estat referent al nostre país : en Coll i Alentorn,  en Joaquim Xicoy, i de molts altres, que ens han ajudat a forjar una forma de fer, molt arrelada i propera a la gent.
Es un home de fortes conviccions personals i humanistes; ha deixat petjada als llocs on ha estat designat : Conseller de la Generalitat,  en dues ocasions,  President del Parlament, Senador a Madrid … però, també, cal destacar la seva responsabilitat com a President del Patronat de la Sagrada Família, afavorint l’empenta final, que ens permet avui gaudir d’aquest espai.  Al 2013, el President Mas, li va encarregar la gestió de consensuar, amb un nombre important d’entitats, un manifest sobre el Dret a decidir, que lliurá posteriorment, i on va demostrar novament la seva capacitat de consens.
Es difícil que, una persona que ha viscut la major part de la seva vida, vinculat a un partit amb una ideologia molt definida, ho deixi sense una reflexió profunda i, a la vegada, difícil, però ens demostra que, per davant, hi han uns principis i una forma de fer, que son el referent personal.

Gracies Joan per aquesta coherència …

dilluns, 18 de maig del 2015

Clarel : Manual de tot el que no s’ha de fer en una botiga

Vaig aprofitar el primer dia d’aquesta nova botiga, per gaudir de la novetat de l’oferta; la meva experiència hem permet reflexionar sobre certes situacions, que no haurien de produir-se :
a)      Faig la compra a l’establiment, i hem cobren; al sortir detecto que, els preus, no s’ajusten al que esta indicat (estalvi del 50 % per exemple, en la compra d’un segon producte).
-          Haig de fer un nou recorregut i tornar a l’establiment
-          De principi la treballadora no s’ho creu hi hem de fer el recorregut per dir-li que ho posa.
-          Truca a la casa (o a algun responsable de la franquícia) … estic mes de mitja hora, amunt i avall, … i ningú dona una solució
-          Dic que torno al cap de mitja hora.
-          Fan servir els topics habituals : es el primer dia, el servei informàtic que no funciona, que som nomes treballadores …
-          Al final els hi dic que agafin una calculadora i ja s’ho faran com anotar-ho : desprès de diferents intents, recalculen que son 4,08 euros i m’ho retornen
Crec que moltes persones hem tingut responsabilitats i mai deixaríem una botiga  desatesa el primer dia, sense que el responsable de zona hi estes, o sense fer proves de facturació prèvies…
b)      Poca atenció telefònica d’atenció al client : mentre jo intentava explicar-li el motiu (nomes li podia indicar que era un establiment obert el mateix dia, i que no constava a la base de consulta dels establiments oberts (segons la web) : al final no vaig poder explicar-li res.
c)      Entregar factura sense : adreça de l’establiment, numero de telèfon de l’establiment, nom de la persona que t’ha ates, adreça o telèfon de l’empresa matriu o responsable, diferencia del nom de l’establiment, amb el de la factura …

Les franquícies tenen les seves coses bones, però també d’altres que el comerç  local hauria d’aprofitar, per ratificar el que ens diferencia...

L’Ascensió : no es el que era …

Aquest dissabte varem anar a l’espai firal de l’Ascensió, una visita, que acostumem a fer en aquestes dates.
Quan ens apropàvem a l’entrada del recinte varem escoltar aquesta afirmació, de la capçalera, però preferia viure la meva vivència.
D’entrada he de dir que no he conegut les grans fires, que es celebraven al centre urbà de Granollers; però, amb l’actual plantejament, hem reitero amb dos fets que son basics per replantejar una fira de l’Ascensió amb sentit.
Una fira, una mostra de productes, serveis, recursos o entitats, no pot basar-se en suma numèrica d’estands sense un fil unitari o projecte; el usuari, el professional, o el visitant esporàdic es perd enfront d’una oferta variada, poc engrescadora i/o innovadora, on vas passejant un seguit d’estants (aparadors de productes).
A més, alguns dels estands actuen d’una forma passiva, deixant els fulletons, com autoservei; d’altres son atesos per persones contractades que desconeixen el servei o producte que representen, o d’altres en que veus als informadors asseguts, tranquil·lament, sense una voluntat activa d’informar… accions que ens permeten definir espais que hi son, sense un projecte del que han vingut a fer.
Per tant, aquesta no pot ser una fira nomes perquè s’ha de muntar, o per obligació : cal que, entre tots, definim una orientació, una especificitat, un objectiu, i la repercussió que volem donar-li.
No podem amagar la realitat de que el pes de Granollers dins la comarca ha minvat : la manca d’estudis superiors o universitaris, la manca de liderar i esser eix de la comarca, o la poca atracció que té d’esdeveniments propers (Circuit de Catalunya), esta en boca de tots i ha estat reflectida a nivell de molts fòrums i debats, en aquest sentit.
El Vallès Oriental té moltes particularitats que podrien esser aprofitades des de fires com de L’Ascensió : agricultura ecològica, turisme de muntanya, activitats properes a Barcelona, llocs molt ben comunitats a arreu, pols d’atracció – La Roca Village, Circuit de Catalunya, Viles Termals, - … tot un seguit d’avantatges que cal explotar.
Tampoc la presencia d’empreses, serveis ... de la resta de la comarca ajuda a fer d’aquesta fira un espai, un aparador de les seves potencialitats. En alguna ocasió he comentat que ens manca un sentit de comarca mes arrelat, una identificació en quelcom que ens ajunta, mes que en ser la suma numèrica de municipis poc relacionats.
Espero que entre tots tinguem la voluntat i el projecte del que cal que sigui l’Ascensió ...

dimarts, 12 de maig del 2015

La segona comunió …

Aquest diumenge varem assistir a l’eucaristia en que cinc nois  i noies, de Lliçà d’Amunt, s’apropaven a la festa/sagrament de la seva Primera Comunió, acompanyats de pares, familiars, amics i membres de la comunitat parroquial que hi assistíem.
El propi acte el viuen, els nois i noies, en un ambient poc íntim ja que la inquietud per el vestit, les fotos i mirades, l’enrenou propi d’un acte en el qual no estan acostumats a essers el blanc de les mirades … i, a més, del xivarri de les persones que, anant i venint, o poc coneixedores de les parts de l’acte, no hi participen.
Això hem va fer recordar l’editorial d’un butlletí, de fa prop de 40 anys, del qual n’era el coordinador i que l’autor deia, en forma resumida, que la primera pedra de quelcom es sempre agraïda, acompanyada, de celebració … però que, desprès, venen dies on cal posar-hi les altres fins que l’edifici s’acaba : en aquest impasse es on es troben els problemes, els dies amb pluja, o reptes que cal resoldre … ; també si ho féssim assimilable a una botiga, diríem que al segon dia i posteriors, a lo millor n’hi hauran sense que entrin a comprar clients …
Ahir van celebrar aquesta primera pedra : els seus pares hi van posar aquells elements i confiança per fer-los madurar, com un element mes de la seva formació i personalitat.

Cal veure que hi hauran segones, terceres i mes comunions … on si tindran la intimitat de retrobar Jesús, i créixer i transmetre els valors que inspira. Amb aquest anhel, els hi desitgem el millor encert en trobar el camí adient.

dimarts, 5 de maig del 2015

L’adéu a Jesús Hermida …

Ahir ens va deixar aquest periodista, l’home de televisió,que, amb una particular forma de fer i de la seva complicitat amb el mitjà televisiu; va saber apropar un tipus de periodisme, mes elaborat en el comentari i l’estudi del context que, en la pròpia lectura de la nota informativa.
Es va iniciar, professionalment, a diferents mitjans de premsa escrita, essent entre d’altres Redactor en cap de “Informaciones”, fins al seu fixatge per la TVE. La seva estada als Estats Units, com a corresponsal de TVE  (durant onze anys des de 1968), li van permetre estar en contacte amb els grans referents del mon de la comunicació, i va aportar, a la seva tornada al espai televisiu espanyol, una vivesa i naturalitat no sempre ben enteses. Històrica es la seva retransmissió de l’arribada de l’home a la lluna, fet al que quedarà unida la seva veu
Va esser locutor, corresponsal, entrevistador, presentador …;  entre el 1991 i 2003 va estar a Antena 3 amb programes que portaven la seva empremta i el seu nom : “El Programa de Hermida”,”Lla Noche de Hermida …
Posteriorment hi ha hagut altres noms a recordar, com en Jose Maria Carrascal, també amb una estada a Nova York … i d’altres que han ajudat a que el periodisme televisiu sigui un element innovador al mitjà. Noms actuals com Fernando Onega, Iñaki Gabilondo, Josep Cuní … i d’altres amb les seves reflexions periòdiques ajuden a entendre una realitat mes enllà de la noticia.

Gracies Jesús