Coordinació sanitaria

Amb motiu de l’inici de les nostres activitats s’han modificat alguns hàbits per a prevenir possibles contagis de la grip comuna i de la grip A; en aquest sentit la cooperativa mantindrà vigents les recomanacions que, des de la Conselleria, s’emetin.

Creació d'empreses ... inmobiliaries

Des de fa temps tinc curiositat per fullejar, a la premsa comarcal, la pàgina de les noves empreses que es constituiexen, i que apareix regularment; de primer ja vaig comentar, a ambdues publicacions, el menyspreu que representa obviar les societats cooperatives i laborals que ens regim per la normativa autonòmica i, per tant, no tenim res a veure amb el Registre Mercantil.
Però, malgrat aquesta anècdota, el que si em sobta és el percentatge elevat d'empreses que es creen al voltant del sector de la construcció i inmobiliari (comercialització, reparació, promoció ...) i del qual crec que seria interessant de veure la contraprestació, en llocs de treball, que es crea.
L'economia d'una comarca com el Vallès Oriental no pot preveure el creixement del seu teixit empresarial només en la multiplicació de petites "inmobiliaries"; igual que molts establiments, que avui en dia venen finques, hauran de redissenyar la seva oferta i plantejar-se nous sectors a treballar o mercats d'especialització, també l'empressariat haurà de cercar una innovació de plantejaments.

L'oblit de Lluis Companys ...

Sempre que he estat veí d'un carrer m'ha encuriosit conèixer qui era, o on era, la persona o l'indret que, durant temps, seria una data identificativa, no com a persona, però si com a lloc o "ubicació".
Ara, a Lliçà d'Amunt, estic al carrer de Lluis Companys hi em sobta que, encara que és un carrer petit (de llargada) i prou cèntric, no tingui l'atractiu com per merèixer (encara que sigui només en els aniversaris més representatius) un petit detall o record; els anys van passant : ha estat el 65è aniversari hi res ...; han estat els 75 anys d'Esquerra i res ... ; ve la data de Santa Teresa i 15 d'octubre ...
Encara que no sigui militant d'Esquerra si que, com a tot català, hem de saber respectar aquells polítics que, per sobre d'una pertinença, han deixat el seu nom a la història.
Espero que algun dia, algu, s'enrecordi ...

Amunt ! els avis i àvies

Fa uns dies, hem pogut gaudir i participar, d´un dels actes més emblemàtics de la nostra Festa Major, que és el sopar de l´avia, i com sempre, el plat que ens ha tocat, ha estat un encert.
Però avui, voldria fer una reflexió, que ha sorgit del nostre entorn familiar més proper.
Sempre s´ha dit, que “al costat d´un gran home, hi ha hagut una gran dona”. A casa, sempre era el pare el que feia les tasques de la cuina, primer per necessitat, però després per gust i aclamació de tots nosaltres, que no trobàvem altres plats més gustosos que els seus, especialment els tradicionals, com un bon capó rostit amb prunes, vedella amb bolets, o bé una escudella amb carn d´olla, que encara avui la trobem a faltar.
Crec que al costat de l´avia, també l´avi fa les seves funcions, que poden ser les que es consideren “tradicionals”, pel rol que s´ha adjudicat al home i la dona, però crec que tant en un cas com en l´altre, hi ha l´ unió del lligam familiar que entre tots, es fa tot.
Des de la meva opinió, voldria retre també un homenatge simbòlic a l´avi de la casa, cuiner o no cuiner perquè conjuntament han fet continuar les tradicions del nostre poble.
Animo a fer extensiva aquesta festa tant tradicional, a aquells avis, que potser d´una manera silenciosa, també estan a la cuina, i crec que també ens farien gaudir dels millors dels seus plats típics de la nostra cuina. Amunt! avis i avies.

Col.laboració de Concepció Vidal

Aportar vida : una nova etapa a l'església de Sant Julià

Crec que si hi ha una funció, o un tarannà, que ha de caracteritzar als catòlics o als membres d'una comunitat cristiana és la d'ésser portadors i transmisors d'una capacitat interna que permeti sentir-nos integrants de la pròpia església com a comunitat cristiana i membres d'una societat civil on, els valors que creiem, resten totalment vigents.

És ben cert que el nivell "d'abstenció" del catòlic (entenent com a tal a tota persona batejada), supera el de qualsevol de les convocatòries electorals, però també és cert que l'església ha estat el testimoni clau de moltes generacions i també l'indret comunitari on retrobar-se i celebrar diferents tipus d'actes.

Hem passat un periode tèrbol, d'incertesa, on han quedat reflectides moltes de les mancances de la comunitat parroquial, de les seves inèrcies, del desconeixement i manca de comunicació del propi bisbat, de manca de prioritats i de resposta de les necessitats que, una societat con l'actual, requereix i a la qual, nosaltres, hi hem de donar resposta.

Hem passat en pocs anys de tenir un rector per al nostre poble, a compartir-lo amb Santa Eulalia, a un Administrador Parroquial, a i un mossen que vindra al poble quan es requereixi; d'una esglesia oberta moltes estones a una església molts dies sense obrir, a perdre aquesta inmediatessa i aquest coneixement que dóna la proximitat ...

Ara començem una etapa on espero que la reflexió i l'experiència viscuda ens permeti assolir una comunitat viva ,i aportadora de vida, a un poble on la comunitat ha de continuar essent un referent de la ciutadania, en quant a compromís i servei

L'abstenció (II) : els votats

Continuant amb la temàtica de l'abstenció, voldria cloure aquest punt de reflexió, amb l'anàlisi de les pròpies candidatures, element, que hauria désser prioritari en la decisió d'anar a votar o no.

A mesura que la població va creixent, es perd el coneixement personal dels candidats, guanya força el partit polític que representen, i són més coneguts per la recercusió mediàtica dels seus caps, que per l'activitat pròpia dins del municipi.

Aquest, també podria ésser el cas de Lliçà d'Amunt : moltes de les persones que s'han incorporat, com a veins, desconeixen o bé no s'interessen pels fets del dia a dia, i de la realitat social i cultural, així com de les problemàtiques concretes del municipi i, per tant, han de cercar altres referències : un fet que hi contribueix és la manca de comunicació de mitjans públics o privats, que expliqui altres alternatives, llevat de les del propi Ajuntament.

Jo crec que, entre d'altres factors, hi han elements a valorar :

a) La selecció dels candidats, a caps de llista o futurs regidors, moltes vegades segueix critèris de partit i els sistemes de selecció no estan ben delimitats; també es detecta una manca de persones amb voluntat, o predisposades, a asumir una tasca municipal i, malgrat que siguin veins, la seva designació es produeix amb pocs mesos d'anticipació, respecte als comicis.

b) La formació dels candidats seria important, que estés reforçada en una doble vessant : experiència i formació; no fa molts anys, la pròpia societat civil era el "viver" de possibles candidats, de persones implicades en la gestió d'entitats associatives o esportives i que havien guanyat experiència i coneixement de les diferents problemàtiques del poble.

c) No se'ns pot escapar que hi ha una complexitat administrativa que excedeix de l'àmbit local i que moltes vegades provoca tensions, i que és un "handicap" pels nous regidors adoptar acords en temes conflictius i normatius, com els d'urbanisme i d'altres.

d) Al nostre poble també hi ha una manca de consens, de la capacitat de negociar sense enfrontaments, que no pot ésser fruit del poder que, en un moment donat, poden donar uns vots, sinó de la capacitat de diàleg i nous compromisos a partir de l'aportació de propostes.

Aquests fets poden fer poc atractiu un càrrec de regidor municipal, quean hauria de ser contrariament.

Per finalitzar hi ha una manca de contacte i de diàleg directe amb la pròpia població que, generalment, es tradueix en actes i publicitat just en els darrers mesos abans dels comicis, però que no es veu traduit, en un contacte més periòdic, durant la resta de temps.

Els partits estan compromesos (i ho estem, en la mida que cada un de nosaltres podem ser més propers a alguna formació política) i ha de ser una de les tasques dels partits el garantir, davant dels electors, les persones més adients per el poble. Però també els candidats i regidors es deuen a uns principis ètics, i formes de fer, que cada partit ha desenvolupat.

Segons la meva opinió els candidats i partits polítics també som responsables de la manca de motivació electoral, així com el propi sistema. Com a membre d'un partit, em sap greu quan sento a dir : "no vaig a votar perque fan el que volen"; després de les passades eleccions autonòmiques vaig compendre una mica la veu del poble i, davant dels resultats, donada la coalició tripartita, em pregunto : pot passar el mateix a Lliçà d'Amunt ?, o bé caldria un canvi en el propi sistema electoral ...

Tots erem catalans : In memoriam LLuis M. Xirinachs

En Xirinachs forma part de la nostra memòria col.lectiva d'uns anys engrescadors on el que comptava, més que el lloc o partit de procedència, era la propia personalitat forjada en temps poc propicis. D'uns anys on el terme Catalunya volia dir moltes coses, molts sentiments i percepcions, moltes vivències, molts records, una història, una llengua, una vitalitat, una empenta i una decidida voluntat de recuperar quelcom, davant d'una amenaça generalitzadora, on no hi tenia lloc l'expressió més pròpia.

Ha estat sacerdot, senador, escriptor, pensador, pacifista, lluitador d'idees, promotor d'iniciatives, de la Fundació Randa ... persona fidel a uns principis que, avui en dia, no tenen ressò en els ambients mediàtics però que ha deixat un solatge que perviurà i que el temps valorarà, adeqüadament, la seva tasca.

Deixeu-me que breument us manifesti dues reflexions que em recorden la seva figura :

a) una lluita contra la mediocritat actual que, moltes vegades, envaeix una societat on totes les situacions en valoren, o medeixen, a la baixa i on ell, sempre, hi cercava nous plantejaments per aportar llum als nous condicionants d'un món canviant.

Quan veiem a la televisió el ventall de personatges coneguts, i les vanitats de les seves vides, ens serà dificil que tinguem capacitats, o espais de reflexió, per a resoldre problemes més seriosos que afecten a la nostra societat global, on ell hi va incidir, i la qual ha rebutjat.

b) un cert desencìs ; ha d'ésser xocant veure la societat catalana on vivim colapsada, en el dia a dia, havent perdut aquest esperit de catalanitat que sempre ens ha caracteritzat.

Perque us pregunto : quin seria l'orgull, la nostra carta de presentació o el punt fort d'una "catalunya independent" ?

La breu nota del seu comiat ens ha de fer plantejar molts interrogants i retrobar el seu missatge.