El darrer brindis de l’any ...

Fa uns 30 anys que vaig començar aquesta petita tradició, personal, d’aixecar la darrera copa de cava de l’any en record i agraïment a totes les persones amb qui hem compartit moments dels darrers 365 dies.

Amb vosaltres ens trobem en els correus electrònics, al linkedin, en les converses properes o al bar, parlant per telèfon, en les entitats en que hi estem implicats, amb la gent que continua treballant pels veïns, amb els qui continuen fent de la seva professió un valor afegit, i ho fan amb un somriure, per els que ens ajuden a trobar un lloc de tranquil·litat i veïnatge a la Conca de Barbera, per els que et demanen una opinió i confien amb tu, amb els que lluiten cada dia des de l’adversitat, per els qui no poden sortir al carrer, i en general donant suport a moltes iniciatives que tinguin com a objectiu, una millora de les persones, de les seves condicions de vida, i de la col·lectivitat en general ... o per els que han fet el seu darrer viatge.

Per a tots vosaltres continuarem aixecant-nos cada dia, amb l’empenta suficient per a aportar el millor de nosaltres mateixos, i en el temps que la meva vida m’ho permeti. Bona entrada d’any

Ens retrobarem al proper any ...

Gracies a tots els que us heu deixat escoltar ... El silenci dels telers

Ahir, a la tarda, l’Assumpta Montellà va estar al Centre Cívic el Vapor (de Santa Perpetua de Mogoda), per presentar aquest seu darrer treball, al voltant de les experiències de les dones a les colònies tèxtils, esteses al llarg dels nostres rius Llobregat i Ter majoritàriament. Coincidia també amb la presentació, i entrega, del darrer “Ordit” que el Crem entregava als socis, i que tracta sobre el procés d’industrialització a Santa perpetua, i de quina forma aquest dibuixa el futur urbanístic i la utilització del sol.

L’Assumpta te un llenguatge directe, planer, estructurat ... i al llarg de la seva dissertació va detallar el procediment, i acostament, a aquest col·lectiu de dones que han guardat en silenci moltes de les vivències viscudes; en algun punt ens va fer espurnejar els ulls, o treure un lleu somriure amb alguna anècdota : de tot es pot deduir una satisfacció del fet d’haver viscut i estat la seva vida a la Colònia, però la visió més oberta i actual ens ofereix una imatge dura i complexa.

Hem d’agrair a l’Assumpta la seva dedicació a aquest gènere documental, entre la historia i la vivència intima, i l’esperonem a que ens ofereixi nous espais i vivències per emocionar-nos, tant des de la vessant del reconeixement, com de la vessant de donar a conèixer realitats molt properes en el temps.

No es fàcil aquest treball de l’Assumpta : el nostre cervell guarda informacions desordenades, moltes vegades amb l’influencia de fets viscuts, de l’entorn, de la família ... i que ens fa singulars dintre del mateix grup. D’altra banda no solem ser oberts, i guardem les nostres realitats de forma interior : arribar a aquest interior, requereix hores de conversa, oferir confiança i deixar que tot flueixi de forma natural.

Malauradament en aquest moments tant tecnològicament connectats, continuem essent persones tancades, fins hi tot complexes, i de vegades les nostres experiències negatives, les transmetem a les noves generacions; o no recordem enemistats, entre branques familiars, perquè en una ocasió hi va haver un fet determinat que va enfrontar germans i que posat amb la distancia no tindrien la repercussió que han generat.

La historia oral forma part de l’estudi polièdric i sota diferents disciplines de la historia, es la confrontació practica del que podem extreure de la documentació escrita i dels fets històrics del moment que es cerca. La historia oral, hauria d’estar protegida i difosa la seva metodologia en els estudis secundaris, al igual que la pròpia historia familiar.

Gracies Assumpta

L’actualitat dels Sants Innocents ...

Les brometes sanes, les “llufes”, les noticies irreals dels mitjans de comunicació, han estat referents d’aquesta diada que s’entronca en la història dels temps del Naixement sense que existeixi una certesa del fet : el rei Herodes va enviar a matar als nens mes petits de dos anys i, per aquest motiu, Josep assabentat per l’Angel, es trasllada a viure amb Maria a Jesús a Egipte.

Ens aquest anys estem assistint a una generalització de les innocentades tot l’any : de vegades han estat els politics, que amb cara de seriositat, han manifestat, i reiterat, de que farien tal o qual compromís; d’altres, han estat determinats directius, que abusant de la confiança i coneixement personal han fet invertir en preferents o deute subordinat; d’altres amb l’excusa, i emparats amb la crisi, s’han perdut part del valor econòmic que tenien determinats actius borsatils o immobiliaris o, per contra, s’han inflat preus amb l’excusa de  rendibilitats altes en períodes curts de temps; d’altres hem promocionat a personatges mediàtica i televisius, on venen luxes i vivències, i que els elevat a ídols i referents ...

Cal retornar a la seriositat de les afirmacions, al compromís amb els altres, i al resultat del que fem, mes del que diuen que fem : si ho fem ens en sortirem

De les olors de Nadal : cuina i família

 El Nadal continua essent una creença, una vivència, un conjunt de sensacions, un retorn als orígens i casa familiar, un espai de sobretaula planera, gaudir de la xerrada familiar distesa acompanyada de records dels que hi són, i dels que no hi són, de passat i futur, de la partida d’un joc de taula o, senzillament, de retrobar aquella estona amb els més propers, que no has pogut fer al llarg de l’any.

Però, aquesta sensació, és màgica, és per a gaudir-la tots aquells que la sentim, juntament amb una creença que ens congregarà a celebrar l’esdeveniment del naixement.

Hi ha una part important de la població, cada vegada creixent, que no comparteix les festes : potser la pèrdua d’algun familiar,  la pròpia societat de consum, o bé el desarrelament amb l’església, fa que els indrets d’oci (pistes d’esqui) i destinacions exòtiques, siguin els nous plaers nadalencs.

La Pilar Rahola va fer una referència, al sopar de les avies de Lliçà d’Amunt on va ésser convidada i, en la seva intervenció directa al públic que l’escoltàvem, feia esment que l’àvia o la mare es converteix, el dia de Nadal, en dona i senyora de la cuina, per a preparar una escudella, cuinada poc a poc. i que conserva aquella recepta pròpia, resultat de la tradició i del que, els avantpassats, ens havien ensenyat.

Aquesta olor que es va produint, per una cocció lenta, envaeix tots els racons de la casa i, és el resultat de la conjunció dels productes de l’horta i de granja, que es van transformant; tot plegat, s’arrodoneix amb els tradicionals galets de Nadal, adquirits per a l’ocasió.... aquesta olor, ens arriba al moll de l’os, i ens transforma.

Aquest brou nadalenc, vindrà acompanyat d’una carn d’olla, la pilota... i al darrera el tradicional rostit amb prunes i pinyons. La fruita, els torrons, les neules,  i el cafè, faran allargar una sobretaula.

És aquest moment màgic, finalitzada la sobretaula, i amb l’estomac ple, que potser deixem caure el cap, ens deixem acaronar, i compartim al costat del foc aquests moments de tranquil·litat, que només es poden fer realitat. en aquest dia tant especial, i al costat de tots aquells que més estimem.

En el meu cas, els meus avis els vaig perdre de petit i, els altres dos, no els vaig poder gaudir com hagués volgut però, també, ens varen deixar aviat; val a dir que eren avis dels d’abans, els recordo amb respecte, però res a veure amb els avis actuals.

Al meu pare fa vint-i-set anys que va morir d’una malaltia del cor i la meva mare, amb Alzheimer, durant molts anys veiem com se’ns anava, encara que el seu cos hi estava.

Avui, amb la Concepció, fills, jove i neta, tornem a sentir aquestes sensacions, amb enyorança dels que no hi són.

A tots els que ens acompanyeu al llarg de l’any, familiars, amics, coneguts, gent amb qui compartim estones i sensacions, veïns, i coneguts de les xarxes socials ... us desitjo unes bones festes.

Quan anem tots a una ... 60è aniversari del Centre Parroquial de Santa Perpètua

Aquest dissabte 21,  hem estat al Centre Parroquial per compartir, amb molts veïns, aquest aniversari, que ha inclòs els parlaments protocol·laris, la presentació d’un enregistrament que recull, amb imatges, diferents etapes i entitats vinculades i, com a actes d’aniversari, s’han realitzat dues actuacions musicals : la de la Coral Renaixença, conjuntament amb la de Montornès, i la de la Jove Orquestra local (JoSPM)

No voldria tancar, aquest primer paràgraf, sense fer esment de Mossèn Josep Serra i Colomer i, d’altres capellans, que han estat al front del Centre (sempre vinculat a l’església) donant continuïtat a la tasca de persones i d’entitats que han fet, de l’edifici, lloc d’estada. Tampoc voldria deixar sense comentar el fet de que, el local, també ha viscut molts altres esdeveniments ciutadans, com “l’homenatge a la gent gran” que congregaven a la majoria d ‘avis del poble festa esperada tant per els joves acompanyats com per els propis avis fets que, segurament, estan en la memòria de molts de nosaltres, que estem sobre la seixantena.

Fa anys vaig pertànyer a una coral amateur i, per tant, conec l’esforç que representa agrupar diferents tipus de veus per obtenir una harmonia agradable per ésser escoltada i que, s’aconsegueix amb molt treball i hores d’assaig.

 Si això hi afegim un repertori de nadales conegudes, ens porta a reviure moments viscuts de més joves, del caràcter dolç i sensible de la seva tonada, i de les lletres que ens parlen del fet principal del Nadal, i fa que el moment sigui per viure’l amb intensitat interior.

A Catalunya hi sovintegen les corals, orfeons, cors d’en Clavé ... com a elements culturals, de cohesió, i de convivència que formen part important del teixit associatiu dels diferents indrets.

Un punt, i apart, va ésser la segona actuació, la de la Orquestra, composada majoritàriament per joves, nois i noies, amb un notable domini musical. Un repertori, fora dels clàssics, va permetre que l’orquestra ens oferís moments de gran bellesa acústica, tot forçant el potencial dels instruments i la seva vitalitat. Tres d’aquestes peces van estar acompanyades per dues cantants, d’un nivell, i conjunció amb l’orquestra, que van merèixer el reconeixement del públic assistent.

He de reconèixer que aquest grau d’encert, no s’assumeix sense moltes hores d’esforç, dedicació i amor per la música. En els assajos es poden afinar, rectificar, graduar el ritme ... però en el moment de l’actuació en  directe, l’orquestra ha de treballar amb un grau de compenetració, amb un so coordinat, talment com crec que l’hauria  somiat el seu autor : aquests moments són d’aquelles sensacions que fan vibrar.

Moltes vegades caiem en la temptació d’equiparar al jovent amb moltes accions de les que, malauradament, han de sortir a la premsa perquè hem prenguem consciència en negatiu; caldria veure més sovint grups de joves compromesos com aquests, amb l’esforç, els assajos i, moltes vegades, amb la poca comprensió de companys que no pertanyen a aquest món : es tot un estímul i un exemple extrapolable a molts altres camps.

En aquest moment de la segona desena del segle XXI, continuem necessitant joves i persones sensibles, amb capacitat de fer vibrar a partir d’experiències culturals, musicals, acadèmiques, laborals ...

Encoratgem a tots els joves a participar dels valors del treball i l’esforç, en el dia a dia, perquè els que ja estem a la seixantena, podem veure, amb ells, també el fruit del nostre propi esforç

Bon Nadal a tots

20 Possibles alternatives : No hi ha Pla B (VIII)

No hi ha alternatives : la solució al comerç local ha de venir dels mateixos comerços, amb els recursos propis, humans i materials; amb la seva capacitat de gestionar-los, amb l’iniciativa i creativitat en les propostes, amb l’empenta conjunta, ... si tot això es produeix, hi ha una espurna de camí. Si ens hi adormim difícilment arribarem enlloc.

1)      Treballar de forma interurbana : cal eliminar les barreres del terme municipal i establir connexions amb els pobles veïns, tant a nivell lúdic com de promoció comercial.

2)      Potenciar la vida associativa, independent de les administracions publiques, o que la col·laboració amb els ajuntaments no estigui vinculada a l’aportació que en faci el mateix.

3)      Les accions promocionals han d’esser consensuades anualment, temporitzades i ajustades als interessos de tot el comerç, amb independència de que siguin establiments, botigues de serveis, o professionals.

4)      Vincular les activitats que es facin, amb els esdeveniments, festes, actes esportius i altres festivitats, amb una implicació i complementarietats.

5)      Afavorir el comerç i els productes que son propis de l’entorn, i potenciar-los, aixis com donar sortida a productes d’obtenció o fabricació locals.

6)      Establir comunicacions directes amb els socis en temes del seu interès, i que pugin recolzar de forma efectiva l’activitat comercial (temes bancaris, millora de condicions de subministradors ...)

7)      Donar prioritat al comerç local en la seva globalitat, amb independència de que l’establiment estigui afiliat o no; de l’acció de la pròpia associació, en dependrà la seva futura adhesió.

8)      Potenciar una imatge de marca identificativa, actual i integradora.

9)      Establir trobades informals cada trimestre, informals, i de coordinació i cohesió del teixit comercial.

10)   Estudiar la realització d’una web comercial complerta, interactiva, que conformi una oferta atractiva i cridanera de possibles compradors.

11)   Aprofitar esdeveniments d’impacte en indrets veïns per a cridar l’atenció i obtenir una clientela puntual; o organitzar activitats que n’arrepleguin.

12)   Evitar la realització d’accions repetitives respecte d’indrets propers i en les mateixes dates.

13)   Organitzar l’estructura de la Junta de l’Associació, amb responsabilitats especifiques per a la promoció i motivació.

14)   Establir periòdicament barems o criteris que permetin seguir l’evolució del comerç local i de les possibles desviacions

15)   Garantir la formació dels empleats i dels propietaris dels comerços en les novetats i tècniques de venda mes actuals

16)   Establir un esquema de la varietat de comerços, potenciant el manteniment dels mateixos i procurant la reiteració del mateix tipus de comerç.

17)   Formalitzar participacions creuades entre comerços, i/o mecanismes de viabilitat en aquells que minven les seves vendes.

18)   Mantenir contactes, amb ens com Re empresa, per a garantir el manteniment dels comerços, que veuen propera la seva finalització, com es el cas de les jubilacions.

19)   Implicar en el comerç, als joves del territori, com a futurs responsables o gestors dels mateixos, i una forma de mantenir la implicació i la residencia al mateix municipi

20)   La presidència de les associacions de comerciants, hauria d’esser mitjançant candidatures, en que es tinguessin clares les línies a treballar.

De moment, bon nadal

Nous horitzons a les entitats representatives : Comerciants (VII)

El client virtual (també visual), el de les noves tecnologies, es molt light : adquireix els productes i serveis sense la tangibilitat (el tocar-ho, sentir-ho), i els seus impulsos de compra es basen, prioritàriament, en el fet visual, el preu, la facilitat de compra i la consulta comparativa dels diferents productes del catàleg.

Davant d’un client amb unes percepcions que s’escapen a qualsevol raonament, o campanya que es pugui fer, l’acció del comerciant es veu superada, no per la manca de coneixements, sinó de la forma amb que ha d’afrontar-ho

D’altra banda, l’ objectiu d’aquestes associacions de comerciants, d’ajuntar voluntats sota el mateix paraigües, ha estat la representació i l’organització d’activitats conjuntes per afavorir una presencia mes forta i col·lectiva. Això ha estat possible en campanyes promocionals, en l’ànim de fidelitzar una clientela i d’ identificar-la amb uns comerços que donaven resposta a la majoria de les necessitats de compra.

El pas del temps, la consecució dels seus objectius, la dinàmica de la societat, i la crisi han fet que els objectius, s’hagin vist superats per aquestes circumstancies i, aquestes mateixes associacions, passin per moments baixos a l’espera d’un replantejament de les seves finalitats.

Jo sempre soc partidari del “carretera i manta”, en molts àmbits empresarials, personals i d’entitats, en el sentit de que cal veure diferents indrets, parlar amb molta gent, copsar idees i plantejaments nous, estar obert al debat, i fer-ho amb tranquil·litat.

També moltes de les activitats col·lectives que es fan al carrer es promouen com un acte de reafirmació de l’existència del comerç, sense mirar la rendibilitat o si comportarà un increment de vendes; no hi ha una reflexió, i/o seguiment posterior, per avaluar si cal continuar amb les mateixes propostes, i si han estat encertades.

Malgrat tot continua havent una percepció de que, l’establiment veí, es una competència, de que estem lluitant per el mateix client (encara que siguin en rams molt diferents). Ens costa trucar a la porta del veí i comentar temes transcendents i, aquestes accions promocionals que es veuen com una acció conjunta, es en realitat la suma de petits interessos comercials particulars.

Quan un client se’n va (va a comprar fora de  l’entorn comercial local), hi perdem tots : i això moltes vegades no es percep (i moltes vegades no torna).

Al proper post comentarem l’opinió personal envers diferents accions de millora ...