Els que hem coneixeu personalment, o heu seguit altres comentaris d’aquest
bloc, haureu detectat una proximitat al món del comerç, i de l’observació del
seu entorn. La pròpia dinàmica de l’economia, i dels efectes que se’n deriven,
fa que ens veiem afectats per novetats, canvis d’hàbits del client, per la pèrdua
de vigència de formes de fer o productes... alguns dels quals escapen a la
nostra capacitat.
Fa uns anys, al Vallès Oriental, es va instal·lar el Circuit de Catalunya (Montmeló),
sense que hàgim estat capaços de traspassar, part dels recursos que genera, als
establiments comercials o de restauració de l’entorn, o de generar atractius per
a gaudir-ne.
Ara estem en un moment en que conflueixen diferents expectatives que voldria
remarcar :
a)
El
centre comercial de “La Roca Village”, augmenta el flux de visitants, fruit
també de l’ampliació de l’espai i la recent autorització per obrir diumenges i
festius.
b)
Tenim
un eix balneari la Garriga – Caldes de Montbui que hauria de complementar-se
amb una oferta diferenciada per afavorir la potenciació d’aquest tipus de
turisme.
c)
En
menys de dos anys el complex “outlet de Mango” a Lliçà d’Amunt, començarà a
funcionar i per tant pot generar l’apropament d’un nou tipus de client, amb
capacitat de generar nous recursos
d)
L’eix
viari Lliçà - La Garriga en pot sortir potenciat, amb una vessant comercial i d’eix
de penetració i apropament dels recursos naturals que l’entorn dels Cingles del
Berti ofereix (Sant Miquel del Fai, Puiggraciós, Pla de la Calma ...) i un
entorn natural poc explotat i divulgat, amb l’afegitó d’un centre comercial
Sant Jordi amb capacitat de desenvolupar-se.
e)
Un
espai agrari sostenible, ecològic i preocupat per un producte kilòmetre 0
proper, i uns restauradors que en potencien els seus sabors, tant des de
l’espai de Gallecs, com de moltes explotacions pageses que en cuiden de la
qualitat.
f)
Cada
vegada més els límits naturals dels municipis es dilueixen, enfront d’una
clientela que cerca el producte, l’oferta, la immediatesa ... i la va a cercar
on sigui; per tant cal una urgent actualització del paper, de l’existència, i
dels objectius de futur de les associacions locals de comerciants
g)
Fa
unes setmanes el “9Nou” anunciava el tancament de tres establiments a la
Garriga, per manca de continuïtat, i d’actualització del producte i missatge
comercial : fets com aquests no haurien de produir-se, o al menys no hauríem de
quedar indiferents, ja que l’intangible acumulat en aquests anys es perd i la
clientela haurà de recórrer a altres subministradors.
h)
El creixement
del comerç electrònic és imparable, però també té el seu sostre; d’una part
perquè el fet de la relació comercial botiguer - client encara és prou
atraient, i moltes vegades ens deixen assessorar; d’altre perquè entenc que els
productes elaborats, fabricats, o recollits al nostre territori necessiten
d’una xarxa de distribució que els posi a l’abast del consumidor final, i com a
final perquè el comerç electrònic, en un excés ens despersonalitza la nostra
identitat, ja que adquirim productes més genèrics, és a dir amb capacitat
d’agradar a un nombre ample de clientela
Si volem sortir de la crisi, nosaltres, el nostre entorn, i la comarca, ens
cal començar a veure les coses diferent, d’una part pensant que cal treballar
de forma sincera i amb objectius clars, que les solucions no poden venir
imposades ni forçades des de l’Administració o de persones no implicades en el
dia a dia.
Però, com tot, cal fer el primer pas : cal trucar al veí i sense menyspreu
ni vergonya quedar un dia a fer un cafè i parlar-ne, o millor parlar-ne entre
les pròpies associacions de comerciants : cal que treballem, i avancem, a
partir de trobades, d’espais de diàleg, on compartim neguits i prioritats, i a
la vegada ens impliquem en un nou àmbit col·lectiu i participatiu que ens
permeti veure que encara hi ha moltes coses a fer.
Ens quedarem, novament, quiets a casa ?. Penseu que si no ho fem els de la
comarca, vindran d’altres indrets a fer-ho !.
