dimecres, 28 de maig del 2014

Tancar el cercle ...

Aquets dies ens retrobem amb la noticia del possible ressorgiment, d’una altra marca emblemàtica, del mon de la moto : Bultaco.
Arran del tancament de Derbi ja vaig fer esment, en aquest bloc, de la quantitat de coneixement que es perdia, fruit de la recerca i de la innovació recollida en els diferents campionats en que van participar i en uns moments on, la tecnologia, encara no s’havia implantat en aquestes modalitats. El sector de la moto, i del motor, ha estat capdavanter a casa nostra (fa prop de 100 anys) amb diferents tallers que varen començar a muntar models, tant en motos, vehicles com motors d’avions.
Segurament, el gaudir d’un clima suau, permet gaudir de mes hores al aire lliure i, la moto, es un vehicle idoni per a aquest esbarjo : per la seva flexibilitat que es manifesta a la ciutat, per la seva comoditat, en l’aparcament, i en els desplaçaments urbans.
Recuperar la marca es un motiu d’orgull; segurament els que ho varen plantejar podien sortir, al mercat, amb un nom comercial mes actual, mes impactant, però ho faran amb el lema que els va fer coneguts : la ma tancada amb el dit amunt.
Tenim els millors pilots de motos, tenim el millor historial de marques i competicions, tenim una afició entregada i ara, novament, algunes de les marques mítiques tornem a rodar.

Tanquem un cercle que s’ha d’autoalimentar i, de gaudir de la moto com un vehicle de desplaçament amb llibertat.

Ens hem de carregar les piles ...

Avui, hem anat a visitar a la directora, d’una escola d’idiomes d’un poble veí; es un poble amb una tradició termal reconeguda, amb un centre històric cuidat, amb un passeig, a l’entorn del riu, còmode per al passeig i amb vistes als horts propers a la llera, amb uns aparcaments a l’entorn del centre, que en faciliten la seva aproximació i uns espais, històrics, cuidats.
Un mati de dimecres; les botigues obertes però, amb molt poca gent, a l’espai més cèntric del poble. A les rodalies hi han superfícies mitjanes que faciliten la compra dels productes mes habituals.
Si el comerç cèntric cau, encara que sigui molt lentament, anirà arrastrant l’un a l’altra en cadena. Cal preservar aquells establiments que fan crida, que encara tenen aquell punt d’atracció, on trobar-hi aquell objecte, producte o record que ens fa recordar la nostra presencia en aquell indret.
No ens ho podem permetre : ni el que tanca, ni el que deixa tancar; ni el que no ha cercat una continuïtat en l’activitat, ni el que ho ha deixat caure preveient un tancament a data fixada; ni en el jove que li tanquem una oportunitat on desenvolupar-se, ni en la gent gran que veu tancar-se un establiment que ha estat al seu costat durant molts anys de la seva vida.

No ens ho podem permetre !!

divendres, 2 de maig del 2014

Hores, horaris i ponts ..

La mida del temps,  i el que fem amb el mateix, es quelcom que els humans ens hem entestat a definir i a posar-hi límits. Però quan aquest fet el compartim sorgeixen desavinences que ens fan tenir períodes improductius, o que no aprofitem al màxim. L’horari es l’espai temporal en que fem les coses; hi ha un horari laboral, un horari escolar, un horari dels trens ... si aquests espais els compartim entre diferents activitats i persones veurem que són molt difícils de conciliar.
Aquests dies se’n torna a parlar : el nostre horari esta basat, molt, en la major quantitat de llum solar durant el dia, fruit de la nostra posició dins del planeta i que, també, defineix els intervals del dinar, de la migdiada (com a temps de descans en períodes de molta insolació), i un major aprofitament dels capvespres, que amb un clima mes suau inviten a gaudir-ne; per afinitat, ens fa anar a dormir més tard i, per tant, a l’hora de matinar no en som uns experts.
Les jornades laborals de mati i tarda, amb un dinar ràpid, son menys productives a les tardes, que solen tenir una franja reduïda; també permet allargar el treball i gestions durant tot el dia, i la productivitat mitjana sol ésser mes baixa; no es el mateix les hores que estem al treball, que el treball que fem
A banda, els horaris escolars, amb el complement d’activitats extraescolars o esportives, fan que la vida familiar no es sigui coincident amb la dels pares i, a més, hi ha dies de vacances laborals que no ho son d’escolar i a l’inrevés d’escolar que a nivell local no ho son. Si ho compliquem mes, hi els pares treballen en municipis diferents pot ser que inclús determinades festes locals, tampoc siguin coincidents.
Hi ha actualment alguns col·lectius que estan tractant de veure com es pot posar en ordre, aquest enrenou, on hi ha moltes parts implicades : els horaris dels restaurants, dels teatres o cinemes, en son alguns dels exemples de col·lectius que també tindrien a dir-hi la seva opinió.
D’una part es important normalitzar les festivitats intersetmanals, celebrant els actes més relacionats en el diada, i passant al cap de setmana proper, les activitats més lúdiques.
D’altra, els horaris laborals i comercials, haurien d’anar-se ajustant, tancant els comerços en horaris de entre les 19-20 hores reals per afavorir que, a partir d’aquesta hora, es prioritzessin àmbits de relació comunitària i de creixement personal i familiar (formació, voluntariat, participació en entitats, esports no competitius, reunions socials ...), i activitats en família.
La definició d’un calendari anyal on, a nivell local, es conjuguessin els dies festius facilitaria la planificació d’activitats socials, i/o en el seu cas uns dies de lleure en família, amb caps de setmana llargs prèviament identificats.

Les hores, els horaris son mides físiques que han d’estar al servei de les persones i no al inrevés ...

dimecres, 30 d’abril del 2014

Que no ens torni a passar ...

Els que hem coneixeu personalment, o heu seguit altres comentaris d’aquest bloc, haureu detectat una proximitat al món del comerç, i de l’observació del seu entorn. La pròpia dinàmica de l’economia, i dels efectes que se’n deriven, fa que ens veiem afectats per novetats, canvis d’hàbits del client, per la pèrdua de vigència de formes de fer o productes... alguns dels quals escapen a la nostra capacitat.
Fa uns anys, al Vallès Oriental, es va instal·lar el Circuit de Catalunya (Montmeló), sense que hàgim estat capaços de traspassar, part dels recursos que genera, als establiments comercials o de restauració de l’entorn, o de generar atractius per a gaudir-ne.
Ara estem en un moment en que conflueixen diferents expectatives que voldria remarcar :
a)      El centre comercial de “La Roca Village”, augmenta el flux de visitants, fruit també de l’ampliació de l’espai i la recent autorització per obrir diumenges i festius.
b)      Tenim un eix balneari la Garriga – Caldes de Montbui que hauria de complementar-se amb una oferta diferenciada per afavorir la potenciació d’aquest tipus de turisme.
c)       En menys de dos anys el complex “outlet de Mango” a Lliçà d’Amunt, començarà a funcionar i per tant pot generar l’apropament d’un nou tipus de client, amb capacitat de generar nous recursos
d)      L’eix viari Lliçà - La Garriga en pot sortir potenciat, amb una vessant comercial i d’eix de penetració i apropament dels recursos naturals que l’entorn dels Cingles del Berti ofereix (Sant Miquel del Fai, Puiggraciós, Pla de la Calma ...) i un entorn natural poc explotat i divulgat, amb l’afegitó d’un centre comercial Sant Jordi amb capacitat de desenvolupar-se.
e)      Un espai agrari sostenible, ecològic i preocupat per un producte kilòmetre 0 proper, i uns restauradors que en potencien els seus sabors, tant des de l’espai de Gallecs, com de moltes explotacions pageses que en cuiden de la qualitat.
f)       Cada vegada més els límits naturals dels municipis es dilueixen, enfront d’una clientela que cerca el producte, l’oferta, la immediatesa ... i la va a cercar on sigui; per tant cal una urgent actualització del paper, de l’existència, i dels objectius de futur de les associacions locals de comerciants
g)      Fa unes setmanes el “9Nou” anunciava el tancament de tres establiments a la Garriga, per manca de continuïtat, i d’actualització del producte i missatge comercial : fets com aquests no haurien de produir-se, o al menys no hauríem de quedar indiferents, ja que l’intangible acumulat en aquests anys es perd i la clientela haurà de recórrer a altres subministradors.
h)      El creixement del comerç electrònic és imparable, però també té el seu sostre; d’una part perquè el fet de la relació comercial botiguer - client encara és prou atraient, i moltes vegades ens deixen assessorar; d’altre perquè entenc que els productes elaborats, fabricats, o recollits al nostre territori necessiten d’una xarxa de distribució que els posi a l’abast del consumidor final, i com a final perquè el comerç electrònic, en un excés ens despersonalitza la nostra identitat, ja que adquirim productes més genèrics, és a dir amb capacitat d’agradar a un nombre ample de clientela
Si volem sortir de la crisi, nosaltres, el nostre entorn, i la comarca, ens cal començar a veure les coses diferent, d’una part pensant que cal treballar de forma sincera i amb objectius clars, que les solucions no poden venir imposades ni forçades des de l’Administració o de persones no implicades en el dia a dia.
Però, com tot, cal fer el primer pas : cal trucar al veí i sense menyspreu ni vergonya quedar un dia a fer un cafè i parlar-ne, o millor parlar-ne entre les pròpies associacions de comerciants : cal que treballem, i avancem, a partir de trobades, d’espais de diàleg, on compartim neguits i prioritats, i a la vegada ens impliquem en un nou àmbit col·lectiu i participatiu que ens permeti veure que encara hi ha moltes coses a fer.

Ens quedarem, novament, quiets a casa ?. Penseu que si no ho fem els de la comarca, vindran d’altres indrets a fer-ho !.

dilluns, 28 d’abril del 2014

Les estratègies dels grans ... Media M....

Faig una ullada a un, dels darrers fulletons de MM, que sol arribar per la bústia o, encartat, en algun dels diaris amb més difusió; hi ha certs aspectes que es reiteren, com a part dels impactes publicitaris, que es cerquen :
a)      D’una part el seu format, gran (A2), permet visualitzar molts productes amb una senzilla ulla, per contra dels catàlegs, on s’ha d’anar fullejant, les diferents seccions, abans de localitzar-ho.
b)      Hi ha un impacte dels preus, amb una astuta desaparició dels cèntims i de la paraula (o abreviatura “euro”) perquè el impacte del preu tingui un efecte crida i aprofitar, al màxim, la visualització del preu (proporcionalment, moltes vegades, més gran que la imatge del producte.
c)       Dins de l’oferta hi ha una limitació d’opcions; per tant pot, o no, esser la peça que per dimensions, o eficàcia respecte de la seva utilització li convingui.
d)      Altres vegades, s’utilitzen marques no conegudes, però que surten a preus inferiors (el que no vol dir que no tinguin la mateixa qualitat), però que impedeix una correcta comparativa.
e)      Hi ha una sensació global de que els preus son baixos, que la oferta es ample, i això desincentiva, la consulta, a la botiga física del costat, perquè el preus ens semblen atractius, o al menys ens queda aquesta sensació. Moltes vegades hi ha una sensació, com d’obligació de compra, amb la botiga veïna i, en canvi, a la gran superfície es produeix un anonimat
f)       Faig una comparativa amb un ordinador portàtil que esta a la portada del fulletó vigent; ho comparo amb la web de l’empresa que ho fa i es el mateix preu. Tampoc hi ha avantatges complementaries, ja que en ambdós casos si hi ha incidències s’ha de retornar l’ordinador, i resoldre la incidència amb el servei tècnic
g)      Segurament hi deuen haver accions publicitàries i comercials que complementen una oferta variada “per caure-hi” : productes descatalogats, propers a deixar de comercialitzar-se, liquidació estocs ...
h)      Es important, al fer comparatives, de verificar apart del nom comercial, que els aspectes tècnics siguin coincidents ja que, amb una mateixa referència, hi pot haver diferents models

Segurament les tàctiques comercials, i d’objectius, deuen esser prou potents com per forçar al màxim els límits de la gestió econòmica, però el impacte i el volum de gent que si acosta demostra que acompleix les expectatives. Ens caldria analitzar, amb mes detall, els hàbits i el qui cerca el client : al meu entendre els electrodomèstics, i el petit aparell elèctric o electrònic, son valorats per la seva utilitat, i la resposta/eficàcia de les marques es semblant, fet que no passa amb els vehicles, on el pes de la marca s’imposa ...

El que no es veu del comerç ...

Fa prop d’un mes, la Sra. Carme Izquierdo, va afirmar “... un comerç, és la persona que hi ha al darrera ...” i ho volia fer avinent amb un programa de TV que, en la seva versió espanyola, s’ha estrenat fa poc i que es diu el “El Jefe Infiltrado”; el programa, basat en el format americà, fa que, un dels caps directius d’una gran empresa, es disfressi i faci les mateixes funcions d’un treballador, però de forma anònima.
Aquest fet dona fil a mil anècdotes : a veure coses millorables, a veure una cara amagada de molts treballadors, a la vegada que afloren moltes situacions i patiments personals, que la gent no transmet per l’alta consideració que té. avui en dia, mantenir el lloc de treball.

Crec inclús que podríem extrapolar comportaments, desmotivacions, desviacions de la cultura empresarial, de la forma de transmetre el missatge ...  que el directiu, veu i viu de forma directa, mes enllà de les parets del seu despatx. El que si es percep es el rol del treballador com a imatge de l’empresa i que ha d’oferir al client un producte o servei amb els mitjans que te al seu abast. Crec que, molts directius, haurien de fer aquest exercici : sortir del despatx i tocar carrer, compartir jornades amb la intensitat de qualsevol treballador amb la pressió diària : d’aquest contacte en surten noves opcions de millora, però també molts somnis amagats o problemàtiques personals que, al final del programa, son agraïdes per l’empresa (o que en mereixen una reflexió).

divendres, 25 d’abril del 2014

Va de copisteries : de quan el rumor es mes que fum ...

Just, aquests dies, en un local buit proper a casa (on hi va haver-hi un establiment que fins hi tot va sortir per TV, i no en el bon sentit de la paraula) circula, de boca en boca, que hi posaran una copisteria, o quelcom relacionat..Les novetats (tancaments u obertures d’establiments) son motiu d’interès : d’una part, perquè poden necessitar-hi personal o serveis i, d’altra, per valorar la competència (en el cas de que pogués ser-ho).
L’espera, a més, ho fa mes misteriòs : la tramitació dels permisos, les obres d’adaptació, el mobiliari, la retolació ... son modificacions que s’aniran succeint, de forma gradual. De vegades el llogater del nou negoci sol despistar al personal i, per tant, pot deixar anar un ...”quelcom semblant a una copisteria ...”, sense que això defineixi clarament el que serà. Altres vegades, amb la crisi, certs establiments solen oferir serveis que no tenen res a veure amb l’objecte principal però que, de ben segur, ajuden a complementar la facturació.
També cal pensar en la persona que té un establiment ja obert i que, amb un nou comerç, el que farà el mercat serà dividir el “pastis” i, distribuir la clientela, en funció de la coneixença, del preu i, de si, el producte s’ajusta més als requeriments. Per sort el comerç instal·lat de fa temps te un petit marge de temps per a reaccionar, i adaptar-se. Son moments en que la calma, la planificació a mig termini, i la resposta de la clientela han de fer aflorar el treball i l’atenció oferta, i que es poden recollir aquest fruits. La reducció de preus no controlada, o la inversió en nova maquinaria o mobiliari, sense una estratègia molt ben definida, ens poden reduir la nostra permanència al mercat.
En poblacions com Lliçà, hi ha un tipus de comerç, que per complementar facturació acostuma a comercialitzar productes que no li serien propis : ous a la ferreteria, diaris a un supermercat, reparació d'ordinadors a una tenda d'electrodomestics, ... per tant es produeix una competencia encoberta, a la vegada que resta possibilitats als comerços especialitzats.
Moltes vegades no tindrem elements per valorar la nova competència, llevat que sigui la sucursal d’altres establiments, o franquícies : intentaran amagar, al màxim, totes els seus punts forts i, poc podrem avaluar, si son emprenedors sense experiència en el sector; en canvi ells, sense nosaltres saber-ho, segur que ens hauran “espiat”, entrat a la nostra botiga i estudiat com ho fem ...
La competència es bona, sempre que la respectem i ens respecti ...