Quan li van
encarregar l’edifici, ara anomenat Torre Agbar, fa una dotzena d’anys ningú
podia pensar que el seu edifici es convertiria en un mes d’una espècie de
mostrari de diferents edificis singulars que conflueixen a la Plaça de les
Glories, ni del seu canvi de destinació.
D’una part,
suposo que quan es planteja un edifici, una de les línies definitòries es la
seva utilització posterior i per tant els paràmetres i necessitats dels
inquilins, i de la comoditat i circulació interior dels mateixos.
Avui ens sobta la
possible utilització de l’edifici com un nou hotel a Barcelona, instal·lat a
aquest edifici; penso que si en Jean Nouvel hagués previst aquesta destinació
segur que el seu edifici hagués tingut alguna particularitat que ara se’ns
escapa, al igual que les obres d’adequació i canalitzacions, poden obligar a
fer retocs, que de coneixes la seva destinació haguessin estat previstos. Es el
mateix dissenyar un edifici per oficines, per hotel, per clínica o per
habitatges ?
També li deu sobtar
Sr. Nouvel que ens menys de 10 anys, l’edifici no haguí tingut l’èxit esperat,
mes enllà de la ridícula comparació amb figures de diferents connotacions i ara
li canvien l’orientació, en una operació típicament mercantilista.
Però també suposo
deu estar una mica desil·lusionat amb un entorn que en lloc de formar tot un
cos homogeni, es fruit d’edificacions singulars difícilment agrupats en un sol
estil arquitectònic : de la fabrica Olivetti (ara centre Barcelona Glories), al
centre de Disseny, als nous Encants, al Auditori, al TNC ... per cert que el
nou equipament dels encants també ha sofert variacions, per no haver tingut en
compte variables climàtiques i d’orientació que haguessin d’haver estat
calculades en el seu plantejament.
De vegades s’entossudeixen (els promotors, empreses
grans) en cercar als millors arquitectes per fer una obra, que mes endavant
desprecien, perquè ja han tingut el nostre reconeixement mediàtic i publicitari
: ja han fet la seva piràmide per la historia, allò que els farà passar a l’
immortalitat de les desventures. No haurà passat una dècada en que Agbar fuig
de l’edifici al·legant una despesa de manteniment excessiva.
Jo penso en una
obra d’art, una molt bona obra d’art, que mereix estar en un museu, us imagineu
que pocs anys desprès la veiéssim penjada en el racó d’un bar ... : hem de
saber valorar la creació i qui ho ha
fet.
Segur que amb la
meva neta, quan la pugui acompanyar a Barcelona, de les glories, nomes li
ensenyaré la Torre Nouvel. Gracies per tot el sentit que hi va posar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada