D’un amb un, no fem res; cal que siguem
com un moviment, com quelcom mes que petites iniciatives aquí i allà ...
Quan es veu el camp del Barça, o de
l’Espanyol, ple de gent, de socis, de seguidors ... té un efecte potencial, es
com un afegitó als jugadors, es la força de la unitat. Si veiéssim aquest camp
mig ple, o buit, la sensació d’empenta seria menys engrescadora.
Per això no cal etiquetar-nos, o
sentir-nos que portem una etiqueta : cal que sentim que el que fem té mes força
que una petjada individual.
El moviment del 15-M ens ho ha fet veure :
no calen grans actes, ni organitzacions, ni càrrecs, ni funcions ... cal
l’empenta de sentir-nos útils a nosaltres mateixos, i a la societat.
Però si que cal, es sentir l’agraïment de
la societat que t’envolta que es materialitza, moltes vegades, en la visita a
la nostra empresa/botiga/servei, en la utilització o compra dels nostres
productes, o serveis, i en rebre el reconeixement que mereix la iniciativa.
L’emprenedoria com a matèria educativa te
poc sentit : es un neguit, una habilitat, o una capacitat de risc ...
Si nosaltres ens sentim orgullosos
d’emprendre, en vindran més al darrera, i esperem que l’administració també
tingui una estratègia sincera per a promoure-la.
