Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RESTAURANT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris RESTAURANT. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de març del 2016

Hostal Colomí : com dinar a casa ...

Si alguna vegada aneu per la Conca de Barbera trobareu, a Santa Coloma de Queralt, aquest restaurant que, des de fa anys, les dues germanes Camps gestionen diàriament amb la seva presencia i amb un producte de qualitat, acompanyat de detalls que el fan una experiencia única, especial per aquells moments on vols fer una celebració, una sorpresa familiar o als amics, o senzillament el motiu d’una escapada al territori.
Nosaltres hi vàrem ser aquest dimarts de setmana santa; va ser com un impuls : passar per davant i ens vàrem dir ens hi quedem. Entrem en el moment just : no teníem reserva i, nomes, quedava una taula lliure de 4 comensals; a partir d’aquell moment, les persones que anaven arribant s’esperaven fins una nova disponibilitat de taules i quan, marxàvem, encara hi havia gent que s’esperava.
Hi havíem estat en varies ocasions, ens aquests set anys que venim regularment a aquesta comarca; sempre havia estat una experiencia gastronòmica de nivell, i en cap cas ens ha defraudat.
Veure un menjador ple, en un dia relativament feiner, en un indret que no es lloc de pas, es tota una referència, i això ajuda a que t’hi sentis be.
Al seure a la taula ja estava a punt : un porro de vi blanc, un de negre i una aigua de litre i mig; als pocs segons la carta d’un menú ample, i un platet de xips, olives arbequines, i tres llesques de pa amb tomàquet torrat ... una taula ben parada i proveïda que s’agraeix.
El menú, al menys en aquest dies, era de 19 euros, preu mes que raonable. De primer ens decidirem per l’escudella, pinya amb pernil, i carn d’olla, aquest a, ordenada sobre el plat amb els diferents components; de segon un fricandó amb bolets, ens va seduir a la majoria, i un bacallà al forn.
Amb el segon plat, porten a més, una safata de patates fregides, amb un daurat  temptador que no ens hi vàrem poder resistir a consumir-les.
Segurament hi ha molta part d’un lideratge servicial, d’un acompanyament que completa l’experiència gastronòmica, del toc de les germanes Camps, personal, proper i un tracte que s’agraeix.

Però també d’un producte treballat amb cura, al seu punt, sense amagar ni dissimilar la qualitat del producte, ni la recepta; un plaer, i el record d’una cuina que continua essent l’exponent de les nostres arrels ...