Dissabte passat, la festivitat de Sant
Marc, ens va aplegar per fer festa a La Cirera; no crec que ens calgui
convocatòria : tots sabem que, el dissabte proper, a la diada del Sant, tenim
una trobada que ajunta als veïns, propietaris, familiars i a tothom que aprecia
l’indret i el poble.
Es la festa mes pròpia, a diferencia de la
Mare de Deu de la Cirera on, les activitats que si fan, estan obertes a
compartir amb gent dels pobles veïns i que amb el ball s’allarga fins al
capvespre.
Sant Marc té dos actes tradicionals : una
missa a l’església que obre en aquestes dues festes, i en altres comptades
ocasions amb motiu d’algun sagrament. Després, l’aspecte més festiu, més de
compartir, de la trobada i de la xerrada informal, de la trobada amb la família...
Es tradició que, l’àpat, sigui una paella d’arròs
(aquest anys per a una seixantena d’assistents) cuinada per dos matrimonis : la
Rosa, la Teresa, en Lluis i en Francesc, però que la comparteixen amb tothom
que hi ajuda.
Un ritual, i una programació d’ingredients,
sàviament incorporats en el moment oportú fa que esdevingui sempre un èxit, una
paella única, amb un gust i sabor que ens apropa al millor del territori. Una
paella feta al aire lliure, quan el temps acompanya.
Un petit aperitiu fa mes lleugera l’espera,
abans de seure a degustar i a compartir l’arròs. Després, una taronja, un bracet
de crema o de nata, el cafè i els licors, fan de la sobretaula un espai
tranquil i amigable, on el temps no compta...
Jo crec que ha estat la novena vegada que
hem assistit i compartit la festa de Sant Marc, que es coincideix amb les
vegades que s’ha celebrat des de que som propietaris.
Una diada on ens hi sentim integrats,
identificats, uns veïns més, en un indret que a nosaltres ens agrada i ens hi
apropem el màxim de vegades que podem ...
