Anecdotari : el temps de les Lletres Napoleòniques ...

El divendres, a la tarda, vaig estar a les Cotxeres de Sants; el motiu ? una trobada de col·leccionismes de paper antic  que, una o dues vegades a l’any, s’organitza.

Desconec si, en alguna ocasió, he manifestat que tinc un recull, millor que col·lecció, de documents propis de la via diària, especialment d’antics (lletres de canvi, cartilles de banc, cèdules personals, rebuts, factures, contribucions ...) i, sempre, és una bona ocasió de trobar venedors, o objectes, que t’ajuden a enriquir-la o, al menys, a donar-hi una ullada. Quasi al final, de la meva visita, vaig detectar una parada on tenien lletres de canvi (jo diria la única en aquest esdeveniment), i les tenia en una capsa de sabates, entre molts d’altres objectes exposats.

Al preguntar-li el preu hem respon : les napoleòniques a 10 euros i, les mes modernes, a 5 euros; he de reconèixer que vaig estar uns segons dubtant de si m’estava comentant un tipus nou de lletres ... però, el cert, es que vaig entendre que volia comentar-me que, les lletres, estaven emeses al voltant de l’època de l’Emperador.

De vegades les distancies temporals ens fan aquesta mala passada : vivim ritmes tant frenètics que el que esta al voltant dels dos segles, ens sembli una eternitat del passat ...

Anecdotari : El mòbil d’un nen de quart ...

Aquest matí estava fullejant, l’agenda escolar, d’un noi de 4art d’un Ceip del poble que s’havia oblidat i, al full de les seves dades personals (nom i cognoms, nom del tutor, correu electrònic ...) i figurava la casella de “mòbil” i la resposta escrita que hi havia deia era: samsug galaxi, enlloc del numero de mòbil que correspondria.

No dubto que, el noi,amb la seva ingenuïtat ha pensat que li demanaven el model que tenia ja que, potser, el numero del mateix (per allò de que mai es truca ...) no el sabia.

Potser el més incongruent seria que, el model que ha indicat, no es pas dels mes senzills ni econòmics que hi ha al mercat ...

Anecdotari : Vigilar amb Renfe

Fa unes setmanes volia anar a Barcelona amb la Renfe; m’ho vaig agafar amb calma. Ara que tinc la tarja daurada, si puc, m’han aprofito ... alguna avantatja tindrà l’edat. Feia temps que volia anar a Papercat, una fira per col·leccionistes de paper en general,  que es feia al Casinet d’Hostafrancs, just a tocar de l’estació de Sants (Barcelona). Vaig a anar a l’Estació de Mollet-Sant Fost, per la facilitat d’aparcament, al igual que en altres ocasions.

Pocs minuts després de comprar el bitllet, d’anada i tornada anuncien, per els altaveus, que hi ha una retard tècnic d’uns 45 minuts; en principi, no hem preocupa el tema, ja que podria agafar el primer que vingués. Però, el temps, anava passant i calculant que ja no tindria temps suficient per a veure i tafanejar la fira, vaig sortir de l’estació –segellant novament el bitllet- i fent cua a la guixeta per a demanar la devolució. Hem van donar un nou bitllet amb la possibilitat d’utilitzar-lo en els trenta dies següents i que, ja m’anava bé, perquè el dimecres següent havia de tornar a Barcelona.

El dimecres, faig el mateix camí : aparco a Mollet i vaig a Barcelona sense indecències però, a la tornada, i al validar el bitllet hem diu “Títol esgotat” i m’adono de que hem van retornar només un bitllet, per un sol viatge, dels dos que havia comprat : es a dir, sense sortir de l’estació, només hem van retornar la meitat. Sort que encara tenia temps, i vaig tenir de comprar un altra bitllet. No és el import, és l’enrenou que t’ocasiona; en el meu cas no es més que una anècdota però, a altres persones, poden perdre el tren i,el import si ser important.

En fi, una anècdota mes ...