Al darrer post
feia una reflexió de la documentació, i rastre, que han deixat les diferents
entitats bancàries, ara ja desaparegudes; però si fem, aquesta translació, a l’àmbit
personal veurem que encara, és més restringit.
Avui en dia, és
molt difícil trobar un extracte bancari, una factura de serveis, una carta
personal, o un rebut d’impostos ... quasi tot ho tenim de forma digital i amb
poca informació; format que té els seus beneficis, però també la possibilitat
de perdre la informació, ja que tot es virtual. Igualment hi ha altres suports,
tant d’imatge (vídeos Beta, cintes en Super 8, o CD de fotografies, disquettes
...), o en temes de so (“cassette”, o vinils ...) en que, cada vegada, es més difícil
trobar aparells reproductors i si, no som capaços d’actualitzar el suport,
podem tenir dificultats per la seva reproducció, en un futur.
No menys
important és el cas de les fotografies on hi ha, una preeminència, de la fotografia
digital; en un moment en que, el nombre de fotografies, s’incrementa
exponencialment les que en quedaran dintre d’uns anys seran ben poques i, menys,
les que tinguin un interès informatiu, o familiar.
També es
important recalcar un cert ordre en aquesta documentació que anem recollim o
que, vulguem guardar : cal fer anotacions a les fotografies i fer, alguna
referència, als documents; si tota aquesta documentació no té un cert element argumental,
i arriba a mans d’una tercera persona, aquesta no ho valorarà, ni s’entretindrà
a esbrinar-ho, i moltes possibilitats de que acabin perdent-se.
Un altra tema a valorar
es el manteniment del col·leccionisme, d’aquest recull de peces d’una
determinada unitat o motiu, feta al llarg del temps, i que possibilita el
coneixement de tradicions, fets,curiositats, publicacions ... o qualsevol altra
element que sigui susceptible de reunir un nombre de peces diferenciades.
El col·leccionisme
és un fet personal, quasi intransferible : un plaer solitari on, el col·leccionista,
veu en cada objecte una història, un procés de recerca, de desplaçament a fires,
o d’intercanvis, de la troballa d’aquella peça especial, o del descobriment de
nous elements que enriqueixen el total i, moltes vegades, el compartir amb
altres col·leccionistes les vivències, que son enriquidores. Aquest fet, fa que
sigui molt difícil transmetre aquesta percepció, aquest intangible.
També perquè
moltes vegades no hi ha “catàlegs” de peces (casos apart son el tema dels
segells, i de les plaques de cava entre d’altres) i, això, comporta que la col·lecció
no estigui mai complerta. Per exemple, hi ha un col·leccionisme, de sobres de
sucre (glucofilia) on el propi interessat hi veu diversitat, cultura,
coneixement, oci, esforç, recerca, satisfacció ... termes que no podem
transmetre si no fem viure, a altres persones, aquesta passió ...
