Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEXTIL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEXTIL. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de novembre del 2015

Ferrer i Palau : Mes enllà d’una lletra de canvi …

Fa uns dies,vaig cedir, a l’Associació Cultural de la Baixa Segarra, l’original d’una lletra de canvi, que, desprès de tot un recorregut, ha retornat a la ciutat d’origen, Santa Coloma de Queralt. Aquest document, al igual que la majoria de l’època, ens parla d’una transacció, d’una venda a “Sobrinos de Castillo Hermanos” de Tudela (Navarra).
Al marge esquerra de la lletra i, dins del segell de goma amb el nom de “Juan Ferrer y Palau – Stª Coloma de Queralt”, hi ha el numero 432; de forma aïllada, no ens dona molta informació però, si en tinguéssim d’altres, ens donaria al menys el nombre de facturacions per aquest sistema, o una mitjana. La data d’emissió es del 14 de noviembre de 1889, un dijous. El que sobta es que, malgrat que el timbre del document (l’escala que es liquida en funció del import del document), s’expressa en Pessetes, el import al document está expressat en “reales de vellón”, l’antiga moneda; cal dir que l’equivalència era de, 4 reals igual a 1 pesseta.
Entrant en el contingut del document, el venciment és girat a 8 dies vista; uns dies de cortesia perquè la lletra arribes a arreu i que s’emmarca en les tradicions, i costums. De la resta del document no vull destacar res, en especial, ja que son les formes típiques d’emplenar-ho.
Si que mereix especial observació, el tema dels endossaments : inicialment l’emissor que hem dit era en Ferrer i Palau, ho endossa a Bonaventura Catarineu (amb numero registre 86.341), comerciant, i banquer d’Igualada, i signa l’endós amb data 16 de noviembre (dissabte); el mateix dia ho endossa a Juan Serra y Dalmases (es estrany que aquest no hi incorpori un segell de goma propi). El nou endós es a Hilario Baraza, que, aquest, podria ser el “recader”, o el correu que facilita que, la lletra, arribi a Zaragoza concretament a la casa de canvi de Clemente Soteras (amb numero de registre 410992 entitat que s’integrarà en el Banco de Aragón), en data 20 de novembre; el mateix dia 20, hi ha un endós a nom de Vicente Miquel que, en el segell, ens diu que es de Tudela, i qui signa al final de la part del darrera del document, conforme ha rebut el pagament. Del dia 21 de novembre hi ha la signatura del lliurat conforme accepta el pagament.
D’aquest lliurat de Tudela, tinc un altra document originat a Valls; en aquest cas les persones que hi intervenen, no tenen res a veure amb el que hem descrit.

Espero que pugui servir per ajudar a recuperar aquesta petita història local …

dimecres, 11 de novembre del 2015

Petra de “Seis Hermanas” ...

No acostumo a comentar al bloc, series, ni debats televisius, o altres programes però, el cert, es que aquests capítols diaris tenen l’encert d’oferir la imatge del Madrid encasellat, i caduc però, a la vegada, d’una societat i persones que lluiten per trobar un nou futur. D’aquests personatges, el de “Petra”, es el que representa la lluita diària, senzilla, encoratjadora, de la voluntat d’aprendre a llegir, o de la lluita interna envers els seus sentiments.
Els meus quatre avis, van estar treballant en el sector tèxtil, del cotó i la llana, en els moments de la Catalunya mes fabril, d’aquella que emplenava les ciutats de xemeneies altes però que, també, en altres racons de Catalunya i d’Espanya també formava part del ADN familiar. Encara avui, el sector tèxtil de distribució, continua essent un dels puntals del comerç i de les franquícies.
La sèrie ens ajuda a situar-nos i es una veritable lliçó d’història, d’apropar-se a moments i situacions de la vida quotidiana, del moviment i dels sentiments, del tràfec i de la suor, dels neguits i les rialles; aquesta vida que , difícilment, podem imaginar visitant alguna de les colònies tèxtil,s o habitatges que hi havia, avui buits i museïtzats al llarg dels rius catalans.
Però “Petra” no seria creïble, si darrera d’aquest personatge no hi hagués la Cristina Olcina, actriu que té la vivesa de donar-li aquella vitalitat per afrontar les vivències d’una Petra anònima, treballadora, que no defalleix, i que es el pal de paller de casa seva.
Gracies a totes les “Petra” ...