Que fem amb els mags d’Orient ? : Tots hi tenim responsabilitat

Aquest any, les cavalcades dels Reis Mags, han estat enfrontades mediàticament; la irrupció dels nous ajuntaments -gestionats amb pactes de partits, i coalicions, menys implicats amb l’església e intentant marcar aquest punt equidistant, entre totes les opinions- ha fet que, les cavalcades, no hagin generat una opinió unànime.

Ja vaig manifestar en un anterior post : http://feliumones.blogspot.com.es/2015/11/el-recorregut-de-la-cavalcada-de-reis.html, la poca implicació de l’església, i de les entitats relacionades, en la preservació d’aquesta tradició.

Davant  l’ostentació de carrosses, i altres elements que envolten aquest esdeveniment, no hi ha el tacte de ser solidari, d’afavorir la proximitat dels mags d’Orient, i del missatge que ofereixen; ens cal

a)      Des de l’església, afavorir la convergència de la festa, més propera a la resta de dates nadalenques, amb la finalitat de poder competir amb altres elements incorporats de la cultura nord-americana, i que no estan arrelats però que estan fent forat.

b)      Cal liderar des de l’església novament l’organització, i/o implicació, en els elements mes definidors, del missatge.

c)       S’ha de limitar la parafernàlia suplementària : els mags d’Orient, eren savis, potser poderosos, intel·lectuals ... però aquesta identificació reial -distant a dalt de les carrosses- no afavoreix la proximitat.

d)      Aquest mags serien de països com Síria, Iran, Albània, Sudan, Jordània, Egipte ... països per els quals, si haguessin vingut en aquest 2016, segur que haguessin fet servir els presents per ajudar a moltes famílies i, oferir el nen Jesús, el més important la presencia, l’adoració, i el fet del naixement.

e)      No te cap sentit que passem setmanes demanant ajuda als ciutadans, per ajudar als altres i que, l’Ajuntament, assigni recursos a fer un “mapping” a la façana de l’Ajuntament, o fer un castell de focs...

f)       Fa mesos varem omplir diaris, i noticiaris, sobre els refugiats sirians; a data d’avui, encara estant perduts en alguna frontera, i poc ho hem recordat en aquestes diades.

g)      Cal avançar en fer cavalcades conjuntes entre pobles, per afavorir la limitació de despeses, i tornar a cavalcades més austeres.

h)      Es cert que no hi ha una iconografia pròpia dels mags d’Orient, mes enllà de retrats, fets molts segles desprès; caldria identificar aquells elements que li son propis, per afavorir la coherència. Per exemple : ningú es planteja que, el Pare Noel, tingui un vestuari diferent al que té, ni una imatge diferent de la que coneixem ...

Quin missatge volem donar als nostres fills, i nets ... ?

“Hay muchas cosas por las que levantarse cada mañana “... Anunci Campofrio Nadal 2.015

Aquesta es la darrera inserció, al bloc, de l’any 2015 i volia aprofitar l’anunci “Despertar” (de “Campofrio”) d’aquest Nadal per agafar aquesta frase : “Hay demasiadas cosas cada dia por las que merece la pena abrir los ojos, levantarse y salir a vivir. Esto es la vida.”

Recordo que quan vaig estar treballant a Madrid, quan jo hem llevava ja hi havia milers de persones que havien matinejat perquè tot estigues a punt : el diari al quiosc, els xurros al Bar, la persona de recepció que alguns dies hem trucava a l’hora, ... tot perquè una ciutat com Madrid, Lliçà o qualsevol altra funcioni, i sigui vital.

Crec que tots som importants; per això el darrer brindis d’aquest any, al igual que en altres finals d’any, ho serà per a totes les persones que fan possible la nostra identitat : de les que ho fan possible, i d’aquelles que ens demostren que encara hi ha espai per a millorar ...

Per totes elles, serà el meu record i el meu brindis ...

L’estrella de Nadal : apropar-nos a la seva exclusivitat

El Nadal gràfic ens aporta imatges de tot tipus : de les més idíl·liques amb la neu i les muntanyes d’hivern, les que representen el naixement, les del Pare Noel i els mags de l’Orient, la llum de les cases americanes, engalanades amb tota mena de lluminàries, la dels elements decoratius per a la llar , els avets adornats i, sobretot, les nadales virtuals que aquests dies inunden els correus electrònics.

Davant d’aquesta diversitat de imatges i missatges nadalencs (alguns directes, i d’altres que apel·len el sentiment emocional), cal que des de la comunitat religiosa s’identifiqui clarament el missatge mes contundent del que aquestes festes representen. Crec que l’estrella de Nadal, hauria d’esser el signe inequívoc, que identifiques l’esperit i sentiment de la mateixa, que continues essent aquella guia, que no ens acompanyes un dia sinó, de forma continuada, ens ajudes a cerca el camí correcte ...

Al menys aquesta es la meva opinió...

Per Nadal, a la botiga no hi ha el millor regal …

Aquestes setmanes són intenses : hi ha les festes més familiars, més acollidores, i més inter-generacionals de tot l’any.

Però, també, son les dates en que els establiments, els productes i els serveis més sofisticats, son oferts com a part de la festa : uns dimonis visuals, i virtuals, que ens acompanyaran i ens insistiran en els plaers i avantatges dels mateixos, perquè hi caiguem en la seva adquisició.

No soc contrari al regal, ofert com a gentilesa, com a deferència envers el familiar, l’amic, o el conegut, un detall, un present ... quelcom de nosaltres que oferim, tal com varen fer els mags d’Orient, al portal de Betlem.

Mes enllà d’això hi ha el regal que, publicitàriament, instiga la nostra part egoista i ens proposa, objectes, perfums, vehicles... que ens mostrin, davant dels altres, amb una imatge superior, per haver adquirit tal o qual marca.

Però el millor regal som nosaltres mateixos : tal com som, com ens llevem cada matí, amb els nostres encerts i mancances, fruit i resultat del recull de les nostres vivències, que ens han forjat al llarg de la vida. És un regal que, ens dura 365 dies l’any. No el podem embolcallar, ni posar-hi llacets ... es la realitat mateixa que ens ho fa mirar, amb bons ulls.

Agraïm-ho cada dia, per poder acompanyar a qui tenim al costat ...

Pre-nadal : El Nadal proper

Aquest diumenge passat, 20 de sembre, ens varem reunir amb el meu germà, cunyada, neboda i parella, amb el meu fill, i nets, i amb la Concepció i jo; aquest haurà estat el primer Nadal de l’Oriol entre nosaltres ...; una estona abans havíem anat a visitar als meus tiets, plegats, com a signe i felicitació nadalenca.

Recuperar el contacte personal, de visita o al voltant d’una taula, és un d’aquells requisits nadalencs, que he recuperat amb el temps; recomposar ponts, amb la família, sorgits a partir de la voluntat personal de fer-ho.

Des de fa alguns anys celebrem el Nadal, el cap de setmana abans : compromisos familiars i viatges no sempre ajuden a coordinar agendes i voluntats.

El Nadal és una data, amb majúscules : un ritual de cuina, esdeveniment religiós i de quelcom que surt de l’interior per a ajudar a obrir-nos. Moltes vegades la manca de parents propers, amb els quals hem compartit de joves aquestes diades ens fa ser curosos i, de vegades, aïllar-nos i evitar la celebració.

Cada vegada a la tarda de Nadal, es veu mes gent al carrer, pul·lulant d’un lloc a l’altre, cinemes, bars, teatres ... tot allò que no ens recorda la festivitat. Sobta que en un dia, especial com el Nadal, no trobem elements com per mantenir una sobretaula sense preses.

Fa uns anys vaig comentar en aquest bloc que el brou de Nadal, es quelcom més que un menjar, és la simbiosi de molts productes que s’uneixen per fer quelcom d’únic, singular, que té un sabor únic i familiar i que, la seva olor, va traspasant estades i habitacions, per entrar dins nostre, i fer-nos sentir i emocionar.

Que passeu aquestes diades de la millor forma possible, amb la voluntat de que siguin realment properes, i fruit del consens de tots... que les gaudiu.