Poques vegades tenim la capacitat de veure’ns
a nosaltres mateixos, el nostre aspecte, i la forma en que la vida va modelant
les nostres faccions.
Un dels símptomes més impactants, de quan et
fas gran, i que l’he viscut fa poc és : quan et trobes, en un mitjà de
transport, i algú que et cedeix el seient; hem va passar en un trajecte de
rodalies (de Mollet del Vallès a Barcelona-Sants); li vaig agrair al jove que
ho va fer, per la seva bona intenció, i vaig declinar el seu oferiment.
Un altra fet que vull referenciar sobre
aquesta situació hem va pasar al Nadal del 2014 quan el meu fill, ens va
invitar a casa seva (desprès d’un dinar previ a les festes nadalenques); vaig
trobar que, de sobte, era ell qui agafava la iniciativa quan sempre havia assumit jo aquesta
responsabilitat com, a pares, d’acompanyar i ajudar als fills; aquest gest simbòlic
de donar la ma i d’estirar la família; va ser un moment precís en que vaig
veure que el meu fill s’havia fet gran.
Deia en Ramon Garcia, conegut presentador de
televisió, que ell es va adonar que es feia gran, quan un dia els seus pares li
demanaven consell, en lloc de l’inrevés, com havia passat fins llavors.
Crec que hem de ser conscients de l’edat física
que tenim i ajudar a que, les noves generacions, assoleixin el seu protagonisme
especialment en l’àmbit familiar.
