Fa uns dies, hem pogut gaudir i participar, d´un dels actes més emblemàtics de la nostra Festa Major, que és el sopar de l´avia, i com sempre, el plat que ens ha tocat, ha estat un encert.
Però avui, voldria fer una reflexió, que ha sorgit del nostre entorn familiar més proper.
Sempre s´ha dit, que “al costat d´un gran home, hi ha hagut una gran dona”. A casa, sempre era el pare el que feia les tasques de la cuina, primer per necessitat, però després per gust i aclamació de tots nosaltres, que no trobàvem altres plats més gustosos que els seus, especialment els tradicionals, com un bon capó rostit amb prunes, vedella amb bolets, o bé una escudella amb carn d´olla, que encara avui la trobem a faltar.
Crec que al costat de l´avia, també l´avi fa les seves funcions, que poden ser les que es consideren “tradicionals”, pel rol que s´ha adjudicat al home i la dona, però crec que tant en un cas com en l´altre, hi ha l´ unió del lligam familiar que entre tots, es fa tot.
Des de la meva opinió, voldria retre també un homenatge simbòlic a l´avi de la casa, cuiner o no cuiner perquè conjuntament han fet continuar les tradicions del nostre poble.
Animo a fer extensiva aquesta festa tant tradicional, a aquells avis, que potser d´una manera silenciosa, també estan a la cuina, i crec que també ens farien gaudir dels millors dels seus plats típics de la nostra cuina. Amunt! avis i avies.
Però avui, voldria fer una reflexió, que ha sorgit del nostre entorn familiar més proper.
Sempre s´ha dit, que “al costat d´un gran home, hi ha hagut una gran dona”. A casa, sempre era el pare el que feia les tasques de la cuina, primer per necessitat, però després per gust i aclamació de tots nosaltres, que no trobàvem altres plats més gustosos que els seus, especialment els tradicionals, com un bon capó rostit amb prunes, vedella amb bolets, o bé una escudella amb carn d´olla, que encara avui la trobem a faltar.
Crec que al costat de l´avia, també l´avi fa les seves funcions, que poden ser les que es consideren “tradicionals”, pel rol que s´ha adjudicat al home i la dona, però crec que tant en un cas com en l´altre, hi ha l´ unió del lligam familiar que entre tots, es fa tot.
Des de la meva opinió, voldria retre també un homenatge simbòlic a l´avi de la casa, cuiner o no cuiner perquè conjuntament han fet continuar les tradicions del nostre poble.
Animo a fer extensiva aquesta festa tant tradicional, a aquells avis, que potser d´una manera silenciosa, també estan a la cuina, i crec que també ens farien gaudir dels millors dels seus plats típics de la nostra cuina. Amunt! avis i avies.
Col.laboració de Concepció Vidal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada