dilluns, 27 d’agost del 2007

L'abstenció (II) : els votats

Continuant amb la temàtica de l'abstenció, voldria cloure aquest punt de reflexió, amb l'anàlisi de les pròpies candidatures, element, que hauria désser prioritari en la decisió d'anar a votar o no.
A mesura que la població va creixent, es perd el coneixement personal dels candidats, guanya força el partit polític que representen, i són més coneguts per la recercusió mediàtica dels seus caps, que per l'activitat pròpia dins del municipi.
Aquest, també podria ésser el cas de Lliçà d'Amunt : moltes de les persones que s'han incorporat, com a veins, desconeixen o bé no s'interessen pels fets del dia a dia, i de la realitat social i cultural, així com de les problemàtiques concretes del municipi i, per tant, han de cercar altres referències : un fet que hi contribueix és la manca de comunicació de mitjans públics o privats, que expliqui altres alternatives, llevat de les del propi Ajuntament.
Jo crec que, entre d'altres factors, hi han elements a valorar :
a) La selecció dels candidats, a caps de llista o futurs regidors, moltes vegades segueix critèris de partit i els sistemes de selecció no estan ben delimitats; també es detecta una manca de persones amb voluntat, o predisposades, a asumir una tasca municipal i, malgrat que siguin veins, la seva designació es produeix amb pocs mesos d'anticipació, respecte als comicis.
b) La formació dels candidats seria important, que estés reforçada en una doble vessant : experiència i formació; no fa molts anys, la pròpia societat civil era el "viver" de possibles candidats, de persones implicades en la gestió d'entitats associatives o esportives i que havien guanyat experiència i coneixement de les diferents problemàtiques del poble.
c) No se'ns pot escapar que hi ha una complexitat administrativa que excedeix de l'àmbit local i que moltes vegades provoca tensions, i que és un "handicap" pels nous regidors adoptar acords en temes conflictius i normatius, com els d'urbanisme i d'altres.
d) Al nostre poble també hi ha una manca de consens, de la capacitat de negociar sense enfrontaments, que no pot ésser fruit del poder que, en un moment donat, poden donar uns vots, sinó de la capacitat de diàleg i nous compromisos a partir de l'aportació de propostes.
Aquests fets poden fer poc atractiu un càrrec de regidor municipal, quean hauria de ser contrariament.
Per finalitzar hi ha una manca de contacte i de diàleg directe amb la pròpia població que, generalment, es tradueix en actes i publicitat just en els darrers mesos abans dels comicis, però que no es veu traduit, en un contacte més periòdic, durant la resta de temps.
Els partits estan compromesos (i ho estem, en la mida que cada un de nosaltres podem ser més propers a alguna formació política) i ha de ser una de les tasques dels partits el garantir, davant dels electors, les persones més adients per el poble. Però també els candidats i regidors es deuen a uns principis ètics, i formes de fer, que cada partit ha desenvolupat.
Segons la meva opinió els candidats i partits polítics també som responsables de la manca de motivació electoral, així com el propi sistema. Com a membre d'un partit, em sap greu quan sento a dir : "no vaig a votar perque fan el que volen"; després de les passades eleccions autonòmiques vaig compendre una mica la veu del poble i, davant dels resultats, donada la coalició tripartita, em pregunto : pot passar el mateix a Lliçà d'Amunt ?, o bé caldria un canvi en el propi sistema electoral ...

diumenge, 19 d’agost del 2007

Tots erem catalans : In memoriam LLuis M. Xirinachs

En Xirinachs forma part de la nostra memòria col.lectiva d'uns anys engrescadors on el que comptava, més que el lloc o partit de procedència, era la propia personalitat forjada en temps poc propicis. D'uns anys on el terme Catalunya volia dir moltes coses, molts sentiments i percepcions, moltes vivències, molts records, una història, una llengua, una vitalitat, una empenta i una decidida voluntat de recuperar quelcom, davant d'una amenaça generalitzadora, on no hi tenia lloc l'expressió més pròpia.

Ha estat sacerdot, senador, escriptor, pensador, pacifista, lluitador d'idees, promotor d'iniciatives, de la Fundació Randa ... persona fidel a uns principis que, avui en dia, no tenen ressò en els ambients mediàtics però que ha deixat un solatge que perviurà i que el temps valorarà, adeqüadament, la seva tasca.

Deixeu-me que breument us manifesti dues reflexions que em recorden la seva figura :

a) una lluita contra la mediocritat actual que, moltes vegades, envaeix una societat on totes les situacions en valoren, o medeixen, a la baixa i on ell, sempre, hi cercava nous plantejaments per aportar llum als nous condicionants d'un món canviant.

Quan veiem a la televisió el ventall de personatges coneguts, i les vanitats de les seves vides, ens serà dificil que tinguem capacitats, o espais de reflexió, per a resoldre problemes més seriosos que afecten a la nostra societat global, on ell hi va incidir, i la qual ha rebutjat.

b) un cert desencìs ; ha d'ésser xocant veure la societat catalana on vivim colapsada, en el dia a dia, havent perdut aquest esperit de catalanitat que sempre ens ha caracteritzat.

Perque us pregunto : quin seria l'orgull, la nostra carta de presentació o el punt fort d'una "catalunya independent" ?

La breu nota del seu comiat ens ha de fer plantejar molts interrogants i retrobar el seu missatge.

dimecres, 15 d’agost del 2007

L'abstenció (I) : els votants ...

Finalitzat el procés electoral municipal, i abans d'ençetar una nova precampanya, cal analitzar l'abstenció que només se'n parla per capitalitzar, o adjudicar-se els vots no identificats, i fer-ne una reflexió; els diferents partits la interpreten, o justifiquen, però cap dels no votants ho replicarà, per aquesta raó sembla facil d'analitzar o exposar.
Recordo que, fa uns mesos, en la presentació d'una llista electoral a Llinars del Vallès, en Josep Maria Pelegrí, com a cloenda de l'acte va dir : " ... el verdader enemic d'aquests comicis no és l'adversari polític o el que difereix dels nostres plantejaments, si no son les persones que no aposten o identifiquen el seu vot amb una de les formacions polítiques que si presenten ...".
Aquest, hauria d'ésser un objectiu comú i tots elspartits i formacions polítiques , amb voluntat de presentar-se electoralment, haurien de fer públiques les seves accions o iniciatives al respecte : aqui si que el programa no pot diferir : tots contra l'abstenció.
Hi ha varies circumstàncies a valorar des de la meva percepció :
a) Hi ha un grup de persones "disculpables" per raons puntuals i/o trobar-se en altres prioritats (viatjes urgents, malalties inmovilitzants o persones amb problemes de mobilitat, treballadors allunyats del col.legi electoral que els pertoca, i no haver previst el vot per correu ...)
b) Hi ha un segon grup de persones "recuperables" que no vota perque les opcions polítiques que es presenten no varien d'unes eleccions a altres i què no troben elements, suficientment engrescadors, per votar una opció política determinada.
c) Hi ha un tercer grup de persones que no volen votar, que ho fan reiteradament i que, a més, en fan ostentació; aquest grup que, sistemàticament, no accepta el sistema no modificará la seva actuació i aquest col.lectiu desmotivat indueix a altres, i es un grup amb una tendència a incrementar-se.
Em pregunto : aquests veins que no es preocupen del seu municipi, participaran en societats esportives o associacions d'altre tipus ?, o bé pot ser que participin de l'esport, de l'esbarjo, del veinatge i no participin en unes eleccions ?
Aquest seria un primer plantejament, peró el que es questionable es que aquest tercer grup es manifesti, d'una forma tant contundent, en unes eleccions municipals on, el que es valora son propostes que afecten l'entorn que ens envolta, amb candidats que poden ésser veins i temes que poden afectar a la nostra vida quotidiana ...
Perque no responen tots els veins davant la crida d'un alcaldable ? ...

Continuarà ... (27 d'agost segona part)

dijous, 9 d’agost del 2007

Endavant ...

Poques paraules poden expresar tantes situacions : avançar, ànim, obrir portes i fer equip, caminar, optimisme, transformar, donar confiança, fer força ...
Però també és una percepció de quan estàs apunt d'entrar a algun indret poc conegut i, una veu, et diu "endavant" , et dóna confiança i és una invitació a entrar, a conèixer, a escoltar i a deixar-te conèixer.
Aquest es un bon moment per començar aquesta inicitiva personal, una vegada alliberat d'altres activitats, i que em permetrà gaudir d'aquesta proposta.
En tot moment tinc la sort de comptar, al meu costat, amb la Concepció, compartint aquest fruir del cabdal del riu que és la propia vida i que ara ens permet, amb el bagatge que ens donen els anys, gaudir de bons moments amb la seva companyia.
Us invito a que, si llegiu quelcom del vostre interès, hi exposeu la vostra opinió amb el compromís de que, qualsevol comentari, serà ben acollit i permetrà conèixer altres opinions i percepcions, i animar-vos a fer-ho.
Gràcies a tots