dilluns, 13 d’octubre del 2014

De com fer-se ric …

No es que tingui la solució a aquesta qüestió, però si que podríem comentar alguns grups de persones, en funció de la seva renda :
a)      Hi han persones que son riques perquè, a la generació anterior o anteriors, han gaudit d’un patrimoni i ha estat heretat per la família (tant econòmicament com en càrrecs o posició social) per tant es un patrimoni que cal gestionar.
b)      Per el treball : difícilment trobem casos que, per el treball quotidià, es pugui assolir aquesta consideració : com a molt, podem aspirar a petites recompenses (un viatge, un cotxe nou …).
c)       Increment puntual de recursos : de vegades hi ha circumstancies que ens permeten fer operacions en que obtenim un resultat positiu sense que, nosaltres, el cerquem; aquí hi podrien entrar el premis de loteries, operacions de borsa, en que hi ha un preu de mercat que no podem modificar, o la venda d’una vivenda, a lo millor a un preu superior al de compra. Es evident que en aquests casos el saldo pot esser positiu o negatiu.
d)      Especulació : quan d’aquest increment de recursos en fem una feina habitual i, per tant, establim estratègies per a obtenir el màxim de rendiment, o per la intermediació en operacions.
e)      El que no té límit : aquest es el corrupte, el que estan en un entorn molt ambigu aprofita la seva posició per a obtenir un rendiment personal, sense que èticament en valori la seva legalitat o no. Generalment es un estadi en que sembla que tothom estigui en la mateixa sintonia i de  no es fa res incorrecte, o que hi ha un encobriment generalitzat.
Aquest dies amb les targes opaques de Caixa Madrid, hem tingut un exemple d’aquest darrer cas; en cap moment hem sentit, un penediment, una confessió de la culpabilitat, de la incorrecció al utilitzar les mateixes. Les despeses, que es van coneixent, ens fan veure que les adquisicions fetes no es corresponen amb un nivell d’exemplaritat, com a representants d’una Caixa d’estalvis, que en general havien tingut un reconeixement social molt notable, com a institucions.

La prova es que de tan abusar ens hem quedat sense unes institucions que han fet un suplència assistencial que mai els hi podrem agrair ….