dissabte, 11 d’abril del 2015

Entre la normativa i el sentit comú …

Apaivagat el ressò mediàtic, que no pas l’angoixa i el dolor per les pèrdues truncades de les vides de les persones en  l’accident aeri als Alps, han sorgit una sèrie de controvèrsies respecte de l’actuació dels pilots i del fet de deixar la cabina, amb una sola persona, al comandament de l’avió.
Potser, entre els dos conceptes del títol, ni afegiria un de tercer i es el de criteri, com a element opcional que ens fa adaptar la normativa a la situació i realitat de cada moment. El sentit comú es moltes vegades prudent, i es mou en percepcions mes genèriques.
Suposem que estem enfront d’un ascensor que permet una capacitat màxima desis persones : la normativa ens diria que no podem sobrepassar aquest numero, el sentit comú inclús ens faria ser mes prudents, i el criteri ens hauria permetre de valorar, aquest límit de sis, com es gestiona : per exemple si hi ha una persona amb cadira de rodes, cal reduir el numero de persones ja que aquesta ocupa un espai addicional al d’una persona i, si estem amb criatures, que pesem menys dels estàndard normal potser inclús, seria raonable, que hi pugessin set persones. Però de vegades, tot això es relaxa quan, ho fem de forma rutinària i el nostre coneixement del fet, gestió o tràmit es converteixen en quelcom de conegut i, per tant, obviem certes alertes que mai hauríem de permetre.
No vull finalitzar sense una experiència laboral pròpia, que esta relacionada : en la meva època d’interventor d’una oficina bancaria i, en ple mes d’agost, quan sempre érem dues persones de mínim, un dels treballadors va sol·licitar-me marxar; per motius familiars; com que si ho comunicàvem no ho autoritzarien jo vaig accedir a que se’n anés, i durant tres dies, hem quedaria sol a l’Oficina. Es cert que tot va anar be, però la incertesa d’estar sol, de que pogués passar quelcom d’inesperat, de tenir un absurd de salut, o qualsevol altra incidència, hem va fer veure que no era possible gestionar una oficina en solitari.

Moltes vegades sobra gent als llocs, però en molta d’altra hi ha d’haver uns mínims per assegurar que tot esdevé amb normalitat, amb la qualitat i seguretat que es requereix.