Mercat de Sant Josep (La Boqueria) : com definir-ho ?

Fa unes setmanes que vàrem fer una sortida familiar a Barcelona i, una de les visites que ens havíem proposat, era la del Mercat de la Rambla que, sempre, crida l’atenció de propis i estranys.

No per sorpresa, la meva visió continua essent dubtosa, respecte del fet en que s’està convertint aquest espai referent. D’una part el meu dubte sorgeix per una evident aposta per el turisme, la vistositat, la decoració, i la substitució de les parades de productes 2clàssics2, per altres mes adreçats als visitants (mes bars, mes coses preparades per menjar a l’instant …); l‘altre,  l’èxit de visitants, no es tradueix en un client consolidat, sinó que es un client esporàdic, ràpid, de telèfon i fotografia a punt de captar els colors cridaners.

Per final hi ha la consolidació de un tipus de comerç allunyat del que ha estat propi d’aquest, i d’altres mercats, el que correspon al subministrament de productes a la població de l’indret, i com a element cohesionador dels treballadors i clients que hi participen, i del barri que l’envolta

Desconec com, les pròpies autoritats municipals, que han estat molt reivindicatives en el cas dels establiments singulars no veuen la pèrdua d’aquesta identitat, com a realitat viva que s’està desfent, amb una globalització que tot ho normalitza.

Igualment hi ha un efecte radial, d’impacte, respecte dels establiments propers que gaudeixen del volum de visitants i que, alguns d’ells, no estan a l’alçada que el indret mereix.

Avui mateix ha entrat en funcionament, la limitació de grups al recinte, per afavorir-ne l’activitat pròpia del mercat i el transit intern. Haurem de seguir aquesta iniciativa, per a veure els resultats, i l’opinió de les persones afectades.

Si volem que continuï essent un referent de la realitat, i varietat, del producte mediterrani, cal centrar l’oferta, en que el visitant conegui que, a Catalunya, tenim una varietat pròpia de producte de la variada orografia ja que, en cas contrari, convertiríem el mercat en una franquícia de parades.

Crec que no cal explicar que, a qualsevol país d’Europa, podem trovar mercats, indrets o espais on degustar o comprar els productes recollits de proximitat.

Potser hauríem de pensar que es una estructura de la ciutat, que no ens hauríem de permetre perdre.