Des de fa anys, els mitjans de comunicació escrita i
visual, es capfiquen a fer, de les portades, un seguit de fets noticiables,
rumors i especulacions que, mai, han caracteritzat a la societat catalana.
El nostre país s’ha fet de treball seriós, de vèncer
reptes, de trobar solucions i de procurar avançar, tant a l’entorn personal com
col·lectiu, associatiu i empresarial i, quasi sempre, lluny dels focus mediàtics
i, això, es bo per permetre que les coses avancin al seu pas.
Crec que cap sector d’activitat, llevat del futbol i la
política, tinguin tant de seguiment diari, i això comporta fer noticiables
coses que no ho son; us imagineu a un pagès, que cada dia tingui que explicar
les novetats del blat com creix, o d’un treballador que hagi d’explicar i fer
noticiable el seu dia a dia …
Pensem que hi han diaris nomes esportius, i canals i
programes televisius centrats en el mon de l’esport i de determinades
competicions que son emeses en directe; en canvi el mon associatiu, cultural, creatiu
… no gaudeix del mateix impacte i ressò mediàtic.
La política i l’esport haurien d’estar al servei de la
societat, i ajudar a complementar a aquesta; si fóssim capaços de dedicar part
d’aquesta inversió de temps i mitjans al seguiment de persones i entitats,
potser la nostra societat seria mes plural i creixeria en tots els sentits.
Es cert que algú podria pensar que el impacte de la F1,
no es el mateix que qualsevol de les manifestacions culturals pròpies (sardanes,
esport femení, teatre amateur, creació artística, especialitats esportives minoritàries
…), però la reiteració de programes d’un esport fa que aquest tingui un
seguiment mes alt, en detriment d’altres que no tenen els mateixos recursos i
no poden assolir fites equivalents.
Si les portades son reflex del que passa, les
hemeroteques donaran un resultat molt pobre de la nostra època …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada