Hi ha una reflexió, que al llarg d’aquests darrers anys
he fet meva i diu que, la vida, es allò que va passant mentes estem
entretinguts fent coses.
Es cert que, amb els anys, vas perdent aquest ritme frenètic
d’una societat on, per mes que avanci, no té un rumb clar del seu futur.
Per això, cal retrobar el sentit de les petites coses que
ens envolten : el gaudir d’un paisatge, del banc davant l’església, de la
conversa amb el veí, d’un indret on el nom no es el més important, perquè el paisatge, continua essent allò obert que
compartir. Si aquest paisatge, al voltant del capvespre, agafa els colors canviants
del final del dia, és una simfonia d’emocions, belleses i serenor difícilment
descriptibles.
Aquest gaudir es part d’aquesta vida que ens omple, i ens
fa créixer interiorment, el gaudir dels sentits en el moment en que aquets ens ho permeten; es
evident que, si la salut no ens acompanya, no ho gaudim de la mateixa manera.
Es trist, o al menys xocant, veure com la gent passa
hores i hores connectats a mitjans tecnològics, amb noticies d’actualitat,
comentant o llegint missatgeria … i capficats en el seu mon.
A casa nostra tenim finestres per a veure el carrer, el
que passa i que ens vegin : cal establir un equilibri en tots els sentits, sinó,
quina vida estem vivint …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada