diumenge, 19 d’agost de 2007

Tots erem catalans : In memoriam LLuis M. Xirinachs

En Xirinachs forma part de la nostra memòria col.lectiva d'uns anys engrescadors on el que comptava, més que el lloc o partit de procedència, era la propia personalitat forjada en temps poc propicis. D'uns anys on el terme Catalunya volia dir moltes coses, molts sentiments i percepcions, moltes vivències, molts records, una història, una llengua, una vitalitat, una empenta i una decidida voluntat de recuperar quelcom, davant d'una amenaça generalitzadora, on no hi tenia lloc l'expressió més pròpia.

Ha estat sacerdot, senador, escriptor, pensador, pacifista, lluitador d'idees, promotor d'iniciatives, de la Fundació Randa ... persona fidel a uns principis que, avui en dia, no tenen ressò en els ambients mediàtics però que ha deixat un solatge que perviurà i que el temps valorarà, adeqüadament, la seva tasca.

Deixeu-me que breument us manifesti dues reflexions que em recorden la seva figura :

a) una lluita contra la mediocritat actual que, moltes vegades, envaeix una societat on totes les situacions en valoren, o medeixen, a la baixa i on ell, sempre, hi cercava nous plantejaments per aportar llum als nous condicionants d'un món canviant.

Quan veiem a la televisió el ventall de personatges coneguts, i les vanitats de les seves vides, ens serà dificil que tinguem capacitats, o espais de reflexió, per a resoldre problemes més seriosos que afecten a la nostra societat global, on ell hi va incidir, i la qual ha rebutjat.

b) un cert desencìs ; ha d'ésser xocant veure la societat catalana on vivim colapsada, en el dia a dia, havent perdut aquest esperit de catalanitat que sempre ens ha caracteritzat.

Perque us pregunto : quin seria l'orgull, la nostra carta de presentació o el punt fort d'una "catalunya independent" ?

La breu nota del seu comiat ens ha de fer plantejar molts interrogants i retrobar el seu missatge.