L'abstenció (II) : els votats

Continuant amb la temàtica de l'abstenció, voldria cloure aquest punt de reflexió, amb l'anàlisi de les pròpies candidatures, element, que hauria désser prioritari en la decisió d'anar a votar o no.

A mesura que la població va creixent, es perd el coneixement personal dels candidats, guanya força el partit polític que representen, i són més coneguts per la recercusió mediàtica dels seus caps, que per l'activitat pròpia dins del municipi.

Aquest, també podria ésser el cas de Lliçà d'Amunt : moltes de les persones que s'han incorporat, com a veins, desconeixen o bé no s'interessen pels fets del dia a dia, i de la realitat social i cultural, així com de les problemàtiques concretes del municipi i, per tant, han de cercar altres referències : un fet que hi contribueix és la manca de comunicació de mitjans públics o privats, que expliqui altres alternatives, llevat de les del propi Ajuntament.

Jo crec que, entre d'altres factors, hi han elements a valorar :

a) La selecció dels candidats, a caps de llista o futurs regidors, moltes vegades segueix critèris de partit i els sistemes de selecció no estan ben delimitats; també es detecta una manca de persones amb voluntat, o predisposades, a asumir una tasca municipal i, malgrat que siguin veins, la seva designació es produeix amb pocs mesos d'anticipació, respecte als comicis.

b) La formació dels candidats seria important, que estés reforçada en una doble vessant : experiència i formació; no fa molts anys, la pròpia societat civil era el "viver" de possibles candidats, de persones implicades en la gestió d'entitats associatives o esportives i que havien guanyat experiència i coneixement de les diferents problemàtiques del poble.

c) No se'ns pot escapar que hi ha una complexitat administrativa que excedeix de l'àmbit local i que moltes vegades provoca tensions, i que és un "handicap" pels nous regidors adoptar acords en temes conflictius i normatius, com els d'urbanisme i d'altres.

d) Al nostre poble també hi ha una manca de consens, de la capacitat de negociar sense enfrontaments, que no pot ésser fruit del poder que, en un moment donat, poden donar uns vots, sinó de la capacitat de diàleg i nous compromisos a partir de l'aportació de propostes.

Aquests fets poden fer poc atractiu un càrrec de regidor municipal, quean hauria de ser contrariament.

Per finalitzar hi ha una manca de contacte i de diàleg directe amb la pròpia població que, generalment, es tradueix en actes i publicitat just en els darrers mesos abans dels comicis, però que no es veu traduit, en un contacte més periòdic, durant la resta de temps.

Els partits estan compromesos (i ho estem, en la mida que cada un de nosaltres podem ser més propers a alguna formació política) i ha de ser una de les tasques dels partits el garantir, davant dels electors, les persones més adients per el poble. Però també els candidats i regidors es deuen a uns principis ètics, i formes de fer, que cada partit ha desenvolupat.

Segons la meva opinió els candidats i partits polítics també som responsables de la manca de motivació electoral, així com el propi sistema. Com a membre d'un partit, em sap greu quan sento a dir : "no vaig a votar perque fan el que volen"; després de les passades eleccions autonòmiques vaig compendre una mica la veu del poble i, davant dels resultats, donada la coalició tripartita, em pregunto : pot passar el mateix a Lliçà d'Amunt ?, o bé caldria un canvi en el propi sistema electoral ...