La mida del
temps, i el que fem amb el mateix, es
quelcom que els humans ens hem entestat a definir i a posar-hi límits. Però
quan aquest fet el compartim sorgeixen desavinences que ens fan tenir períodes
improductius, o que no aprofitem al màxim. L’horari es l’espai temporal en que
fem les coses; hi ha un horari laboral, un horari escolar, un horari dels trens
... si aquests espais els compartim entre diferents activitats i persones
veurem que són molt difícils de conciliar.
Aquests dies se’n
torna a parlar : el nostre horari esta basat, molt, en la major quantitat de
llum solar durant el dia, fruit de la nostra posició dins del planeta i que,
també, defineix els intervals del dinar, de la migdiada (com a temps de descans
en períodes de molta insolació), i un major aprofitament dels capvespres, que amb
un clima mes suau inviten a gaudir-ne; per afinitat, ens fa anar a dormir més
tard i, per tant, a l’hora de matinar no en som uns experts.
Les jornades
laborals de mati i tarda, amb un dinar ràpid, son menys productives a les
tardes, que solen tenir una franja reduïda; també permet allargar el treball i
gestions durant tot el dia, i la productivitat mitjana sol ésser mes baixa; no
es el mateix les hores que estem al treball, que el treball que fem
A banda, els
horaris escolars, amb el complement d’activitats extraescolars o esportives,
fan que la vida familiar no es sigui coincident amb la dels pares i, a més, hi
ha dies de vacances laborals que no ho son d’escolar i a l’inrevés d’escolar
que a nivell local no ho son. Si ho compliquem mes, hi els pares treballen en
municipis diferents pot ser que inclús determinades festes locals, tampoc
siguin coincidents.
Hi ha actualment
alguns col·lectius que estan tractant de veure com es pot posar en ordre,
aquest enrenou, on hi ha moltes parts implicades : els horaris dels
restaurants, dels teatres o cinemes, en son alguns dels exemples de col·lectius
que també tindrien a dir-hi la seva opinió.
D’una part es
important normalitzar les festivitats intersetmanals, celebrant els actes més
relacionats en el diada, i passant al cap de setmana proper, les activitats més
lúdiques.
D’altra, els horaris
laborals i comercials, haurien d’anar-se ajustant, tancant els comerços en
horaris de entre les 19-20 hores reals per afavorir que, a partir d’aquesta
hora, es prioritzessin àmbits de relació comunitària i de creixement personal i
familiar (formació, voluntariat, participació en entitats, esports no competitius,
reunions socials ...), i activitats en família.
La definició d’un
calendari anyal on, a nivell local, es conjuguessin els dies festius
facilitaria la planificació d’activitats socials, i/o en el seu cas uns dies de
lleure en família, amb caps de setmana llargs prèviament identificats.
Les hores, els horaris
son mides físiques que han d’estar al servei de les persones i no al inrevés
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada