Carta a Lita : Gracies

Permetem què m’adreci  a tu, per el nom de Lita, perquè m’agradaria fer-te arribar les meves sensacions a la persona. No havia tingut l’ocasió de haver-te vist actuar i va esser, aquest dimecres a la nit que, sense conèixer qui clouria el Sopar de les Avies de Lliçà d’Amunt, vàrem veure’t sobre l’escenari.

Segurament ,el primer pensament, no va pressuposar el contingut de la teva actuació, que va anar creixent al llarg de la nit. No voldria entrar en el detall de les cançons, ni de la qualitat del cantant,  que acompanya les teves actuacions : necessitaríem moltes hores per refrescar temes, que formen part del mapa de la nostra vida.

Potser m’agradaria reflexar tres idees, que hem quedo de la teva actuació :

La teva vitalitat i condició física que, per a molts, es un revulsiu i una empenta de que la gent, amb un anyets, encara tenim molt a aportar, sempre que ho fem amb la dignitat i complicitat que vas fer-ho.

La validesa del teu accent i la defensa d’aquest orígens aragonesos, la sabidoria d’aquests acudits on reflexes molt de nosaltres mateixos, però que continuen traient aquest somriure sa, sense malicia; altra cosa es, el contacte directe amb el públic, el llenguatge picant, i aquesta proximitat que potser, dimecres, no eren el millor espai on actuar.

La teva defensa del music-hall propi del desaparegut Para rel; la globalització d’espectacles, i la priorització de la rendibilitat fa que, moltes manifestacions, estiguin reduïdes a poques funcions o programacions. Però el ventall musical  nostre es molt ample : les revistes musicals, la sarsuela … son generes que han captivat generacions de ciutadans i que hem deixat perdre; a indrets, com a Paris, hi han espectacles al Lido o al Moulin Rouge que mantenen un grau d’assistència notable, i que salvaguarden la seva continuïtat.

Però potser el punt final va esser una senyora, que va creuar per davant meu, i que et va abraçar amb sentiment : crec que, en aquell moment,t érem moltes les persones que com si fóssim una energia única, ens vàrem sumar a aquesta abraçada. Es difícil trobar aquest grau de sintonia, que nomes  s’hi arriba en moments de molta compenetració emotiva.

Gracies per portar aquesta bandera de l’honestedat professional, d’estar orgullosos d’haver compartit aquest moments, i que puguis portar aquesta forma de fer, tant personal, però també tant pròpia de tots nosaltres.

Amb tot l’afecte