Moltes vegades hi
ha qui comenta que, els europeus, som poc unitaris i que, el pes de la història,
ens fa estar arrelats a uns colors territorials : com més globalitzats volem estar,
mes potenciem les arrels. No dic pas que no sigui bo, però cal donar passos
endavant : la construcció d’Europa no poc quedar en un entremig.
Hi ha un
precedent d’integració com ha estat la implantació de la moneda única, donant
pas a una nova referència, que substituïa moltes monedes nacionals. Deixant
apart el procés mental d’adaptació, i dels seus efectes, cada vegada son menys
les persones que comparen els preus amb les antigues pessetes. D’aquest procés,
i com a part positiva, hem eliminat part de la burocràcia duanera, el cost del
canvi de moneda, i de la moneda metàl·lica que no podien recuperar.
Però un fet que podria
fer saltar les barreres entre ciutadans, i fer un pas gegant, seria la
integració de determinats esports en equips representatius europeus : un procés
en el qual en lloc de tenir 28 seleccions nacionals, en alguns esports
estiguessin representats per una o un nombre reduït de les mateixes.
Escapant dels
esports més massius (futbol, bàsquet …) hi han esports minoritaris, on la
concentració d’esforços podria facilitar una reducció important de despeses,
sense perdre les federacions de cada país; penso que seria possible assajar-ho
en alguns esports. A la vegada podríem facilitar a països sense recursos
naturals (muntanyes en el cas de l’esqui, o mar en els esports nàutics), l’opció
a que esportistes d’aquests països poguessin desenvolupar la seva carrera
esportiva.
Segur que se’ns ocorrerien
moltes altres avantatges …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada