Clarel : Manual de tot el que no s’ha de fer en una botiga

Vaig aprofitar el primer dia d’aquesta nova botiga, per gaudir de la novetat de l’oferta; la meva experiència hem permet reflexionar sobre certes situacions, que no haurien de produir-se :

a)      Faig la compra a l’establiment, i hem cobren; al sortir detecto que, els preus, no s’ajusten al que esta indicat (estalvi del 50 % per exemple, en la compra d’un segon producte).

-          Haig de fer un nou recorregut i tornar a l’establiment

-          De principi la treballadora no s’ho creu hi hem de fer el recorregut per dir-li que ho posa.

-          Truca a la casa (o a algun responsable de la franquícia) … estic mes de mitja hora, amunt i avall, … i ningú dona una solució

-          Dic que torno al cap de mitja hora.

-          Fan servir els topics habituals : es el primer dia, el servei informàtic que no funciona, que som nomes treballadores …

-          Al final els hi dic que agafin una calculadora i ja s’ho faran com anotar-ho : desprès de diferents intents, recalculen que son 4,08 euros i m’ho retornen

Crec que moltes persones hem tingut responsabilitats i mai deixaríem una botiga  desatesa el primer dia, sense que el responsable de zona hi estes, o sense fer proves de facturació prèvies…

b)      Poca atenció telefònica d’atenció al client : mentre jo intentava explicar-li el motiu (nomes li podia indicar que era un establiment obert el mateix dia, i que no constava a la base de consulta dels establiments oberts (segons la web) : al final no vaig poder explicar-li res.

c)      Entregar factura sense : adreça de l’establiment, numero de telèfon de l’establiment, nom de la persona que t’ha ates, adreça o telèfon de l’empresa matriu o responsable, diferencia del nom de l’establiment, amb el de la factura …

Les franquícies tenen les seves coses bones, però també d’altres que el comerç  local hauria d’aprofitar, per ratificar el que ens diferencia...