Els fets dels
darrers dies ens han fet veure que, també, la nostra època, va deixant pas a
noves persones i noves generacions en molts àmbits : polític, empresarial,
local, artístic …
Potser sense
esperar-nos, un bon dia, el Papa Benet, conscient de les seves debilitats, va
fer un pas al costat i va obri,r un camí, del qual no hi havien referències. Nous
temps demanen també noves mirades, sense les inèrcies del passat, qüestionant i
valorant tota una sèrie de coses que ens han demostrat que ja no son valides i
que ens han portat a aquest camí, complex, en el que estem.
A nivell personal,
som d’una generació que varem apropar-nos al mon laboral, amb un bolígraf i amb
una maquina d’escriure, com a referent de modernitat; res de televisions, ni telèfons
mòbils, ni la generalització de cotxes, ni de vols en avió … tot el mon d’una
generació que ha anat molt mes enllà que la suma de les 30 generacions
anteriors.
Això ha fet que
la persona, que, a la fi, es un compendi i la suma de realitats, emocions,
percepcions, vivències, entorn… en sigui vulnerable ; cada vegada som mes
independents, estem mes ben informats … però agreugem les nostres debilitats :
una societat cada vegada mes monoparental, amb una violència de gènere
enquistada, amb una agressivitat latent i amb un jovent amb rumb incert.
Nosaltres la
generació dels 50, varen néixer, créixer i estudiar amb el General Franco, hem
fet la nostra vida laboral, essent cap d’estat el Rei Joan Carles, i ara s’obre
un nou període amb el seu fill, i a nivell particular, amb la propera
jubilació.
Es difícil deixar
pas : ens costa delegar; no vol dir que haguí finalitzat la nostra tasca, cal
fer un pas al costat i continuar fent camí tots junts, i sobre tot veure-ho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada