He de confessar
que no soc seguidor de cap equip de futbol i, esporàdicament, veig algun partit
d’algun campionat; però el fet de la selecció espanyola, en aquest mundial,
mereix quatre línies.
Una primera
reflexió comportaria esmentar la manca de visió, o potser el grau de
superioritat, que tot l’equip tècnic ha tingut i que es s’ha relaxat en aquests
anys tant en la preparació, com en els diferents partits amistosos; això també
val per una manca de seguiment de l’evolució dels diferents rivals possibles, i
de valorar adequadament les seves fortaleses.
Dels jugadors no
cal dir que, per a alguns, haurà estat el seu final esportiu, reproduït i
comentat a arreu. No cal dir tampoc que aquesta prima exagerada, que ens fa
avergonyir, en cap cas es sinònim de qualitat ni de voluntat.
Un campionat del
mon és, per a un jugador, un aparador inigualable on tot els equips poden
valorar futurs fitxatges, o fer el seguiment d’altres per a veure’n l’evolució
futura, al igual que en sentit contrari i pel impacte mediàtic poden deixar en ridícul,
el treball de molts mesos.
Però el fet mes
destacable es la poca capacitat de treballar sota un mateix uniforme : podem
ser bons individualment, però continuem treballant de forma diferent.
Treballar junts
no vol dir quasi mai treballar en grup
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada