Cada vegada estem
modificant la nostra forma de ser, a favor del turista puntual : del visitant, de
creuers, que fa una ullada ràpida a aquells indrets emblemàtics i atapeïts, el
turista de congressos i fires que poc
pot gaudi,r de l’entorn, que la ciutat li ofereix, i del que hi fa estada per
uns dies.
Si, els efectes
de la crisi, hi ajuntem una voluntat d’oferir allò que no troben al seu país,
tot bordejant la legalitat (normativa i ètica), ens trobem en espais on la
disbauxa descontrolada s’expandeix, sense aturador.
El turista es el
principal afavoridor del futur : fa campanya, amb els seus comentaris, amb el
que ha vist, sentit o patit; exemples prou clars son LLoret de Mar que, difícilment
pot treure’s de sobre una mala imatge, fruit d’uns anys d’abusos.
Però Barcelona no
pot caure en aquest despropòsit; cal
retrobar novament la personalitat i singularitat : la de les persones que volen
veure una ciutat diferent i gaudir-ne, la de les persones residents que hi
viuen i treballen, la dels locals comercials oferint una imatge i serveis de
qualitat i, amb uns preus ajustats, al nivell ofert, i la d’uns espais comuns
segurs, on conviure totes les persones que si troben.
Es evident que
Barcelona mou molt de turisme, però caldria veure també la quantitat de
catalans que cada vegada, amb menys assiduïtat, ens hi acostem …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada