Ha estat una
trucada matinera, ales 9,09 del meu telèfon, en que, el Feliu, ens ha comunicat
que havies nascut, de matinada; just, aquests darrers dies, estàvem impacients
per el moment, sempre delicat i esperançador del part i veure, per primera
vegada, la fisonomia del teu cos, i que entressis en la realitat d’aquest món. Gaudir
d’aquests primers moments, hores, es quelcom de satisfactori i gratificant
interiorment; donar vida a un nou ser es, per a mi, una de les fites
transcendents de la nostra existència, com a essers vius. Felicitat que
comparteixo i compartim amb la resta d’avis(es) i família.
Deixa que m’adreci
a tu, per fer pales el treball, l’estimació i l’esforç dels teus pares en
aquest mesos de gestació i de creixement interior; segur que el to de les
paraules del Feliu i la Eli, plenes de tendresa i amor, seran les que guiaran
aquests anys d’infantesa, fins que puguis anar sol i fer petjada tot creixent
en tots els sentits. Tindràs l’ajuda de tots els que estarem al teu costat,
fins al límit de les nostres possibilitats; però, a més, tens una germana que
ha obert camí, amb qui et podràs recolzar i demanar opinió, una germana propera
en el temps, i en la complicitat.
Comencem a fer
camí …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada