Va ser el 16 de febrer
de l’any passat, en que vaig inserir en aquest bloc, la noticia de que, en
Santi Cucurella, deixava la Direcció (de la Fundació Universitària Marti L’Humà)
que havia estat la seva dedicació, en els primers 10 anys de l’entitat; unes
setmanes després vàrem tenir ocasió de fer un comiat informal, amb les persones
mes vinculades ala Fundació i on, ell , expressava les seves inquietuds i
projectes.
Pocs mesos després,
les noticies van anant confirmant, malauradament, la gravetat de la malaltia,
que progressivament ens ha apartat de la seva presencia.
Personalment el
vaig conèixer fa pocs anys; en una entrevista que li vaig demanar i ,sense
coneixement previ; crec que d’aquella primera entrevista poc en va sortir però,
després els camins entre la Fundació e Informa’t, han coincidit, en diferents
activitats. Aquesta entrevista i una presentació que va fer, a Caldes de
Montbui ,amb motiu de la nova seu d’aquella població son dos records que me’l
mantindran present.
Crec que hi havia
una conjunció, en ell, entre una passió per la historia i el coneixement, un
llenguatge proper, directe, jo diria que carismàtic, una defensa del país, i un
arrelament a la comarca, que sempre ha estat el referent. Ho deia fa un any i ara
ho reprodueixo : es la capacitat de fer comarca, tant de la Fundació, com del
propi Santi Cucurella, un dels grans encerts del projecte
Ens deixa una
tasca de recerca, documentada en publicacions i articles, un treball que
requereix d’una base acadèmica molt notable, i d’una metodologia rigorosa;
malauradament en moments com els actuals, tarannàs com el d’en Santi, no tenen
el ressò i reconeixement que deurien,
però el pas del temps ens farà evident el seu buit.
Demà es el moment
de l’acompanyament a la família i l’entorn més proper; demà passat un motiu mes
per continuar la tasca que, ell, va començar …
Que descansi en
Pau …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada