Al Jaume Vinyals, i a tots els que feu possible la pervivència
de l’indret i de la tradició.
Sempre que podem solem assistir, des de fa uns anys, a la
festivitat de Santa Prisca on, a la
finalització de l’eucaristia, es beneeixen els panets, i son repartits entre
els assistents, a la vegada que se’n poden adquirir addicionalment. Després al
tornar a casa, vàrem trobar el de l’any anterior, i hem compaginat ambdós, fins
que fa uns dies va ser en Jaume, qui ens va respondre, a aquesta qüestió.
El que ell recorda, i que es feia a les cases de pagès,
era que una vegada es tenia el panet de la festivitat d’enguany, el de l’any
precedent, s’esmicolava amb aigua, i es donava al bestiar com a aliment.
El panet i els goigs de Santa Pisca son quelcom més que
un tros de pa, o unes lletres compassades : son part de fe, de tradició, de
respecte, d’homenatge, i de compromís amb el futur, i de compartir-ho amb veïns
que així ho valoren i que ens trobem al mateix lloc, per a recordar-ho. Es al mateix
temps un goig poder entrar a l’església, finalitzada la rehabilitació, on cada
una de les pedres i racons ens parla d’història viscuda, alegries i patiments d’un
indret que s’entossudeix a mantenir-se viu, amb la mateixa fisonomia de fa
anys.
Però no tindria sentit una rehabilitació, una inversió,
si tinguéssim l’església tancada, sense vida col·lectiva : precisament un dels
encerts de l’Associació ha estat compaginar aquest espai amb la implantació i
organització d’actes que estan esdevenint tradicionals, i que son les fites que
al llarg de l’any ens congreguen a l’indret.
Aquesta setmana hem tingut ocasió els socis d’assistir a
l’assemblea d’Amics de Santiga, havent assolit la fita de 30 anys d’existència,
amb vitalitat i empenta que els fa mereixedors de reconeixement.
No cal dir que els reptes presents condicionen els
projectes de l’associació, i on les prioritats culturals, no estan en les
agendes d’empreses o de l’administració : només la insistència i la perseverança
poden ajudar a veure la importància de garantir indrets històrics per les noves
generacions.
Un indret per recordar, gaudir i preservar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada