divendres, 6 de febrer del 2015

Descobrint la realitat …

A la Maria Jesús, a la Sacra, i a tota la gent que ho fa possible.











Aquest mati hem estat al “Centre Flor de Maig“ (Cerdanyola del Vallès) un centre que acull, nois i noies en edat escolar, derivats a aquest centre per seguir l’itinerari educatiu i obtenir l’ESO adaptada o, en cas contrari, seguir cursos del PQPI.
Difícilment passant per la carretera que, des de Cerdanyola s’endinsa al Parc de Collserola i que arriba a Barcelona (a l’alçada del Velòdrom d’Horta) es pot endevinar el seguit d’edificacions, enllaçades totes elles per passadissos externs, en un entorn de natura i bosc.
Però lo important, malgrat que les instal·lacions acusen visualment, i externament, el pas del temps, esta en el l’activitat que es desenvolupa en els diferents tallers i aules, equipats adequadament.
Hem tingut ocasió d’arribar una estona abans (per cert en un dels dies on el fred més es feia notar) i gaudir d’una visita dels diferents tallers, i l’atenció dels responsables i professors, que ens han atès cordialment.
La nostra estada, avui, tenia una missió molt concreta : apropar a dos grups de nois i noies, uns tallers que dins del programa “Valores de Futuro”, es desenvolupen a diferents CEIP’s i col·legis que ho han demanat.
Ha estat una estona compartida (realment la meva feina ha estat molt senzilla, perquè  la Maria Jesús se’ls ha posat a la butxaca al primer moment); els grups tenien edats entre 15 i 18 anys, segons les meves impressions.
El contingut tenia com a eix central, el que pensaven que era un banc, i com es vehiculava la seva relació com a clients, diferenciar un compte o una targeta …; ha estat una hora que ha finalitzat més, per una programació horària, que no pas per l’interès que hi han mostrat i que, de, hagués continuat una estona mes.
No cal dir que tots ens hem enriquit de l’activitat;  ens manca aprofundir en aquest intercanvi de vivències, ja que es percep que moltes vegades els mitjans de comunicació transmeten informacions, de les quals els alumnes es queden amb la part mes noticiable, que no sempre es la mes encertada o si mes no cal aprofundir, o raonar-la.
D’altra part sempre he estat partidari d’afavorir la participació de persones externes al centres educatius, d’una part perquè les activitats poden enriquir continguts i fer complementaries diferents matèries del currículum i, d’altra, perquè la realitat de la vida s’ha de copsar al carrer en el dia a dia, i amb l’experiència pròpia.
En la mida que ens vulgueu, tornarem