Duran i Lleida : Espero que no s’allunyi molt...

No acostumo a parlar, en aquest bloc, d’opinions personals o politiques; però, aquests dies, en Duran i Lleida ha manifestat la seva sortida de la primera línia activa política i si que voldria comentar-ho.

En primer lloc, perquè he estat durant molts anys, a Unió Democràtica; des de finals de la dècada del 70, a Sabadell primeron hi vaig entrar de la ma d’en Josep Redó, militant d’Unió de Treballadors (una secció del partit adreçada als treballadors i al món laboral). Amb ell érem els dos primers militants a Sabadell; desprès, es varen multiplicar, amb les primeres victòries electorals de la Coalició Ciu.

Amb Unió hi he estat actiu en dues etapes : més de 30 anys de la meva vida; vaig estat al Consell Nacional al 85, he conegut gent referent d’aquest país com en Coll i Alentorn, Joaquin Xicoy, Agustí Bassols, i molts d’altres : regidors, companys de comarcals, militants locals ... amb uns i altres compartint vivències, propostes i objectiu, i, sobretot, aprenent. D’aquells anys assistint als congressos de Tarragona, Barcelona, Lloret de Mar ...

En aquest període he viscut l’arribada d’en Duran i Lleida a la Presidència del Comitè de Govern; també a la seva consolidació com a figura cabdal a la política espanyol, en una etapa on, les relacions Catalunya –Espanya, han tingut moments de tot, però ningú pot qüestionar les propostes i les negociacions dutes a terme per en Duran i Lleida i el grup Ciu, per a afavorir i millorar milers de projectes i lleis per millorar la vida dels ciutadans espanyols i catalans.

Però a Unió han succeeix, en aquest any 2015, dos fets, dues ferides sense temps a refer : el trencament de la federació de Ciu, fet cantat des de feia anys i que, a nivell local, sempre havia generat conflictes, i la segregació d’un nombre important de militants que han quedat enlluernats per un projecte que nascut de 0, oferia novetats sense llastres econòmics.

Crec que es bo el pas d’en Duran i Lleida, cal refredar i assossegar el ritme polític. Necessitem gent que des de les vivències, les relacions, i la coherència estiguin disponibles en moments futurs on hi hauran escenaris difícilment imaginables en aquest moment.

Gracies Josep Antoni ...