El temps que és quelcom que no podem
guardar, ni controlar, i que marca les nostres vides amb unes fites irreals,
com si poguéssim compartimentar cada període, o tram, de la nostra vida
personal, familiar o col·lectiva. Fa temps que, el rellotge de ma, aquell que
compta les hores i els quarts, ha estat substituït per d’altres aparells que
ens indiquen aquesta mesura : no tenim ara aquell despertador que ens avisava
cap a les 8 del matí, sinó que tenim un aparell que connectat a l’hora
internacional ens avisa puntualment, al segon.
Faig aquesta reflexió perquè el temps,
minutat i al segon, esta entrant amb força com un dels nostres referents : el
tenim permanentment a l’ordinador, al telèfon mòbil, a cada missatge que enviem
... essent notari de la nostra existència.
La meva pregunta és, si estem tant
globalitzats : com es que no trobem una hora determinada per posar-nos d’acord
i celebrar-ho entre tots, amb independència de la festa mes tradicional
depenent de l’horari local ?.
Una qüestió que permetria fer coincidir en
l’esdeveniment a famílies repartides per arreu del mon, inclús podria esser una
nova excusa per cohesionar aquest mon tan insolidari, o aquesta sensació de que
uns ja estan de festa del nou any, i d’altres encara estem amb les darreres
compres del cap d’any.
Potser tant senzill, com que el nostre telèfon
mòbil, a l’hora acordada fes un festival de colors i sons, que es reproduirien
a tots els telèfons ...
De vegades somiar costa poc, però els
grans canvis els tenim a l’abast ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada