No soc un
seguidor habitual d’aquest programa; n’he vist bastants : alguns de més encertats,
d’altres més crítics, però sempre amb uns gags estudiats, amb aquest tipus
d’humor català, curt, centrat, intel·ligent, oportú, amb segones ...
Al llarg
dels anys hi han passat politics de relleu i d’alçada, amb altres de molta
mediocritat. Uns, i altres, han format aquesta societat política, en que el
“Polonia” es va centrar : la sàtira política.
Però,
personalment, m’hagués agradat veure-hi també reflexada la societat nostra :
aquella que pateix les decisions politiques, mes enllà de les baralles de
despatx .
Ens manca
veure-hi, al bisbe de torn amb les seves declaracions, a l’empresari que pateix
el dia a dia, al ciutadà que perd els nervis davant la burocràcia, a l’aturat a
qui tothom li dona l’esquena, o a l’avi solitari que tenim arraconat en un banc
d’un parc d’una gran ciutat, dels patiments del professor a l’escola, del metge
que lluita amb enginy enfront d’unes retallades de recursos, a qui va al caixer
automàtic i ha de lluitar amb totes les preguntes, o de qui s’enfronta a un telèfon
robotitzat ...
Perquè si veiéssim
reflectides, i caricaturitzades, aquestes situacions ens quan més ens podria
incomodar, e impactar, i ajudaríem a moure’ns envers les solucions.
A Polonia hi
hem de ser-hi tots ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada