Com en el joc de l’oca, ara retornem a la
casella de sortida; han estat setmanes, i mesos, on hem avançat per escales, i
altres dreceres, fins a una casella sense sortida ...
En aquest acte col·lectiu, un grup de
persones i grups, han capitalitzat el resultat de les eleccions del setembre
passat, fins a fer interpretacions tàctiques, i defensant posicions limitades enfront del que el país ,i la gent, que el
formem estàvem desitjant : retornar a l’energia que ens és pròpia, a la
capacitat de resoldre i avançar socialment, i generar la confiança per a
assolir nous espais de treball, de creativitat, i d’empenta.
Ha estat la sotragada menys esperada, la
de la manca d’acord, la del tancament de posicions, envers de persones/ciutadans
que havien participat, il·lusionadament, en les darreres convocatòries massives.
Una paralització de la vida cultural, econòmica,
social i de país, que ja dura massa temps; un any perdut monotematicament,
mentre la resta del mon continuava avançant agreujant, d’aquesta manera, la
distancia. Aquesta paralització encara durarà uns mesos més ...
No crec que tot aquest període els puguem
anomenar, amb la boca ample : segur que el superarem, però molts anhels s’hauran
perdut.
Més preocupant és l’exemple, a les noves
generacions, a les quals hauríem d’il·lusionar i acompanyar en aquest procés de
responsabilitat col·lectiva.
Només ens en sortirem, si som capaços de treure’ns
aquest llast de sobre ...
1 comentari:
Fa uns minuts ha estat escollit el nou President de la Generalitat; he mantingut el post perque penso que la referència del dilluns, era una opinió valida en aquell moment, i els fets de dies posteriors han fet precipitar aquesta elecció.
Publica un comentari a l'entrada