divendres, 15 d’abril del 2016

Aplaudir al Congres de Diputats : El “Polònia” original i el preu d’espectador

Des de que es van constituir les Corts (Congres i Senat), han estat moltes les ocasions en que s’ha visualitzat un canvi de formes de fer (tant en el fons, com en la forma) totes respectables però, algunes d’elles, potser ens farien replantejar el nostre vot.
D’una part hi ha una gesticulació, més en la línia de afavorir un fet noticiable (quelcom a veure en sortir del que ha estat habitual); d’altra part una reiteració de cada esdeveniment, amb entrevistes, reportatges, tertulians, equips desplaçats ... que donen una transcendència que potser no té el fet.
Tota aquest retardament en trobar la composició d’un espai polític que permeti assegurar la investidura d’un President i, desbloquejar, la composició d’un nou govern fa que una part important dels país resti a l’espera : uns, els funcionaris per no tenir clares les directrius; altres, els inversors, per veure el nou marc d’estabilitat i de tranquil·litat per materialitzar inversions i projectes; per a la ciutadania, en general, una esperança per a veure que els seus problemes mereixin alguna prioritat.
En aquest període, els diputats al Congres i al Senat han anat cobrant les seves nomines i dietes, sense poder activar projectes i propostes. També s’ha iniciat el període de Declaració de la Renda 2015 obligació que hem acomplert el primer dia hàbil. Sabem el que ens costa cada vegada que un polític ens avergonyeix amb les seves declaracions, amb la seva falta de respecte envers la població a la que ha de servir i per la qual ha estat escollit, per la seva habilitat en bordejar la llei per amagar fets i situacions.
Si que m’agradaria que, amb la mateixa insistència, amb que Hisenda ens reclama les nostres obligacions, els nostres polítics s’esforcessin a solucionar el que esta en les seves mans ...